La promoció intel·lectual i social dels barbers-cirurgians a la Barcelona medieval: l'obrador, la biblioteca i els béns de Joan Vicenç (fl. 1421-1464)

Abstract

S'ha destacat sovint la gran importància dels inventaris post mortem per a l'estudi de diversos aspectes de les societats històriques. Una tipologia documental que és font inesgotable d'informació per a la història de les mentalitats i de la cultura, la història intel·lectual, la història de la cultura material, la història del llibre i de la lectura, de la vida privada, la indumentària, l'alimentació, l'economia i un llarg etcètera.3 Molts inventaris han estat editats, però encara són molts més els que romanen inèdits; i d'entre els publicats, la majoria ho han estat parcialment, limitant-se a un o altre tema d'interès (ben sovint, la biblioteca), i privant-nos de conèixer la resta dels béns del difunt, que en el seu conjunt aporten un cabal d'informació de gran interès. Els inventaris dels individus vinculats a l'art de guarir pot dir-se que no han estat especialment afortunats amb els editors. I dintre d'aquest grup hom ha mostrat més interès per les categories professionals més altes (físics) o amb una activitat més diversificada (apotecaris), més que no pas per les escales més baixes de la pràctica mèdica.4 Tanmateix, avui sabem que són els d'aquests pràctics els que ens poden aportar més informació sobre processos com ara la difusió i valoració social de l'atenció sanitària...