El lèxic filològic al món romà d’època imperial

Abstract

[cat] La meva tesi doctoral presenta un recull dels termes de la crítica textual llatina dels ss. IV-VI d.C. Concretament, ofereix un estudi tècnic del vocabulari que els comentaristes i escoliastes utilitzaren per referir-se a com ens transmeteren els textos amb l‘objectiu d‘oferir un panorama general de les aportacions a la crítica textual llatina de l‘època. El corpus a lexicalitzar queda constituït per una quinzena d‘escolis i comentaris a Horaci, Terenci, Virgili, Ciceró, Juvenal, Lucà, Estaci, Persi i les Subscriptiones. El problema més important que presenta el material és la seva heterogeneïtat tant pel que fa a la cronologia com pel que fa a l‘autoria: la majoria d‘aquests textos es basen en un fons escoliogràcfic comú dels ss. IV-VI, que es va transformant fins a adquirir la seva forma definitiva cap als ss. IX-X.

[eng] My PhD dissertation offers a collection of Latin terms concerning textual criticism which belongs to the period between the fourth and sixth century AD. It is a technical study of the terminology used by commentators and scholiasts in order to explain how they transmitted Latin literary texts and it serves the purpose of offering an overall view of the Latin Textual Criticism of this period. The corpus which will be lexicalised includes about fifteen scholia and comentaries on Horace, Terence, Vergil, Cicero, Juvenal, Lucan, Statius, Persius and the Subscriptiones. The main challenge is to deal with the heterogeneity of chronology and authorship. Most of the texts derive from scholiastic material from the fourth, fifth or sixth century BC, which constantly changed until it reached its definitive form around the ninth or tenth century