De Beauvoir a Lacan: l'anàlisi de Françoise Collin d'un rencontre omès

Abstract

[cat] L'any 1986, a «Un héritage sans testament», Françoise Collin reflexionava so-bre les possibilitats i les condicions de la transmissió, que descrivia com el principi de generació del simbòlic i la definia com una activitat bilateral, una praxi, que determina l'espai d'aparició, la possibilitat de parlar i d'escoltar. Tretze anys més tard, a «Nom du Père. On de la mère», la pensadora retornava sobre aquesta qüestió i analitzava com les místiques havien impulsat Lacan a repensar la seva resposta a la pregunta «Que veut la femme?». Collin mostrava que les mateixes místiques de les quals parla Lacan havien aparegut prèviament, i en els mateixos termes, en El segon sexe de Beauvoir, a qui l'analista no anomena en cap moment. L'article analitzarà aquest encontre, tot prenent-lo com a paradigma de les relacions de transmissió entre les dones i els homes tal com han existit tradicionalment.

[eng] In «Un heritage sans testament» (1986) Françoise Collin reflected on the possibilities and conditions for the transmission of knowledge. Thus, she described it as the basis for the generation of the symbolic, and defined it as a bilateral activity, a praxis, which determines the space of appearance. Thirteen years later, in «Nom du Père. On de la mère», she returned to this question and analyzed the way in which women mystics led Lacan to rethink his answer to «Que veut une femme?». Collin showed that the same women Lacan spoke of had previously appeared in Beauvoir's The Second Sex, even though he never cites her. This article will analyze the meeting between Lacan and Beauvoir in order to demonstrate that it is a paradigm of the relations of transmission between women and men as they have traditionally existed.