Fons Albert Pérez i Baró (1902-1989): Col·lectivitzacions i autogestió obrera durant la Guerra Civil a Catalunya (1936-1939): Cartes, conferències i documents Pérez Baró, Albert, 1902-1989

Abstract

Albert Pérez i Baró neix el 1902 al barri de Gràcia, a Barcelona. De tarannà autodidacta durant tota la seva vida, cursa l’educació primària i assisteix a l’Escola de Comerç en horari nocturn, així com també als cursos de l’Ateneu Enciclopèdic Popular. A l’adolescència, des dels 14 anys, compagina els estudis amb la seva feina a l’empresa d’importacions i exportacions Palau i Llúria. Sensible a les qüestions polítiques, fou membre de les Joventuts Socialistes i amb només 16 anys secretari del Grup Socialista de Gràcia. Dos anys després, fou empresonat per la seva militància política i sindical, una vivència que deixà reflectida al llibre Els feliços anys vint. En 1920, fou un dels fundadors del Partit Comunista d’Espanya, però l’abandonà el 1926, tot i que continuà al Sindicat Mercantil fins al 1933. Aquest any decidí deixar la Confederació Nacional del Treball, la CNT, en veure l’expulsió del col·lectiu del Sindicat Mercantil. Llavors, malgrat les seves adhesions anteriors, es reivindicà com a socialista sense la necessitat de militar enlloc més. Com ell mateix es definia, era un «socialista sense carnet»...