Mark Rothko i els Sectionals. La tragèdia de la condició humana a través de la pintura

Abstract

L’interès en conèixer la figura artística de Mark Rothko em va sorgir gràcies a l’assignatura d’Últimes Tendències de l’Art, ja que va ser allà on vaig conèixer per primer cop els color field paintings que conformen la seva etapa clàssica dels Sectionals, i des del primer moment vaig sentir una connexió profunda amb la seva manera de concebre la pintura com una poderosa eina de comunicació dels sentiments i la condició humana. Al moment de contemplar els quadres abstractes de seguida em van impactar emocionalment i, al llarg del temps, ha anat augmentant la meva curiositat per saber com Rothko va arribar a pintar aquests quadres de gran format i quines condicionants van causar el seu progrés artístic. De fet, vaig aprofitar l’oportunitat d’investigar sobre la Capella Rothko pel treball de l’assignatura d’Estètica, on per primer cop vaig tantejar i investigar les bases del seu pensament, molt arrelat a la filosofia de Nietzsche. Això va motivar encara més la meva fixació per l’artista, en concret la seva visió de l’art capaç de transformar internament a les persones que responen sensorialment a la combinació cromàtica i accedeixen a la profunditat dramàtica dels seus quadres. Per aquest motiu, breument explicat, he considerat tractar a Mark Rothko i l’etapa dels Sectionals (1949 -1970) com a tema pel treball final del grau d'Història de l’Art.