Fitxers
Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Tots els drets reservats
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/229991
El análisis de la banda sonora en el contexto del discurso cinematográfico. Música, voces y sonidos en el cine de ficción chileno (1957-1983).
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
[spa] Esta tesis propone un acercamiento funcional e interdisciplinario de análisis a la banda sonora del cine chileno experimental y de ficción, entre 1957 y 1983; el énfasis está puesto en indagar sobre el uso de la música, las voces y el sonido, según el caso, teniendo en cuenta el despliegue e incidencia de estos elementos dentro del discurso cinematográfico, tomando, por lo tanto, al cine como contenedor y contexto, al mismo tiempo que como una disciplina que es sometida a la reflexión estética. El catálogo analizado se divide en tres etapas: las películas realizadas por el Centro de Cine Experimental (1957-1965); el Nuevo Cine Chileno (1966-1974) y parte de la filmografía del director Raúl Ruiz (1963-1983), que atraviesa la cronología de las dos primeras etapas, como partícipe crítico y disidente de las mismas. El resultado es un marco analítico que permite una reflexión sobre el uso de la banda sonora en el cine chileno, identificando procesos y funciones a lo largo de un amplio espectro temporal, y estableciendo una continuidad y profundización experimental, expresada en lo sonoro, entre el incipiente cine experimental de finales de los años 50 hasta el desarrollo que las cintas de Ruiz hacen de esos elementos, con la construcción de una «verosimilitud sonora» que contrasta con la del cine de la Unidad Popular y la construcción de su discurso fílmico a través de la temática social, no sólo como objetivo político sino también como herramienta estética.
[cat] Aquesta tesi proposa un acostament funcional i interdisciplinari d'anàlisi a la banda sonora del cinema xilè experimental i de ficció, entre 1957 i 1983; l' èmfasi està posat a indagar sobre l'ús de la música, les veus i el so, segons el cas, tenint en compte el desplegament i incidència d'aquests elements dins del discurs cinematogràfic, prenent, per tant, el cinema com a contenidor i context, alhora que com una disciplina que és sotmesa a la reflexió estètica. El catàleg analitzat es divideix en tres etapes: les pel·lícules realitzades pel Centre de Cinema Experimental (1957-1965); el Nou Cinema Xilè (1966-1974) i part de la filmografia del director Raúl Ruiz (1963-1983), que travessa la cronologia de les dues primeres etapes, com a partícip crític i dissident d'aquestes. El resultat és un marc analític que permet una reflexió sobre l' ús de la banda sonora en el cinema xilè, identificant processos i funcions al llarg d'un ampli espectre temporal, i establint una continuïtat i aprofundiment experimental, expressada en el sonor, entre l' incipient cinema experimental de finals dels anys 50 fins al desenvolupament que les cintes de Ruiz fan d'aquests elements, amb la construcció d'una «versemblança sonora» que contrasta amb la del cinema de la Unitat Popular i la construcció del seu discurs fílmic a través de la temàtica social, no només com a objectiu polític sinó també com a eina estètica.
[cat] Aquesta tesi proposa un acostament funcional i interdisciplinari d'anàlisi a la banda sonora del cinema xilè experimental i de ficció, entre 1957 i 1983; l' èmfasi està posat a indagar sobre l'ús de la música, les veus i el so, segons el cas, tenint en compte el desplegament i incidència d'aquests elements dins del discurs cinematogràfic, prenent, per tant, el cinema com a contenidor i context, alhora que com una disciplina que és sotmesa a la reflexió estètica. El catàleg analitzat es divideix en tres etapes: les pel·lícules realitzades pel Centre de Cinema Experimental (1957-1965); el Nou Cinema Xilè (1966-1974) i part de la filmografia del director Raúl Ruiz (1963-1983), que travessa la cronologia de les dues primeres etapes, com a partícip crític i dissident d'aquestes. El resultat és un marc analític que permet una reflexió sobre l' ús de la banda sonora en el cinema xilè, identificant processos i funcions al llarg d'un ampli espectre temporal, i establint una continuïtat i aprofundiment experimental, expressada en el sonor, entre l' incipient cinema experimental de finals dels anys 50 fins al desenvolupament que les cintes de Ruiz fan d'aquests elements, amb la construcció d'una «versemblança sonora» que contrasta amb la del cinema de la Unitat Popular i la construcció del seu discurs fílmic a través de la temàtica social, no només com a objectiu polític sinó també com a eina estètica.
Matèries
Matèries (anglès)
Citació
Citació
MOURE MORENO, José María. El análisis de la banda sonora en el contexto del discurso cinematográfico. Música, voces y sonidos en el cine de ficción chileno (1957-1983). [consulted: 5 of July of 2026]. Available at: https://hdl.handle.net/2445/229991