Carregant...
Fitxers
Embargament
Document embargat fins el 2026-11-24Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Tots els drets reservats
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/227997
¿Quién teme al cine infantil? Controversias en el cine infantil y sus percepciones adultas
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
[spa] Algunas películas infantiles estrenadas en los últimos años han generado controversia por su presunta falta de adecuación a la infancia. Pero la polémica no empieza ni termina con el cine infantil contemporáneo. Películas producidas hace décadas, que incluso gozan del apelativo de clásicos del cine para niños y niñas, han sido modificadas, rehechas bajo principios más inclusivos, directamente censuradas o reclasificadas al alza. Aquello que ayer era considerado cine infantil con pleno derecho, hoy se ve bajo la sospecha de transmitir valores que muchos adultos de buena voluntad desearían que no formaran parte de la dieta cinematográfica de sus pequeños.
Esta investigación parte de dos objetivos fundamentales: conocer las controversias que se producen en el cine infantil e indagar en la percepción que los adultos tienen de estas controversias. Para lograrlo, se ha planteado el diseño de diversos instrumentos metodológicos. El primero de ellos está destinado al análisis fílmico de películas infantiles controvertidas, recopiladas en una base de datos donde se detallan algunos de sus elementos y también las controversias que hayan podido generar. En segundo lugar, se ha diseñado otros instrumentos destinados al análisis cualitativo de las percepciones sobre estas controversias de personas adultas, todas ellas relacionadas con el cine y/o la educación. Este último instrumento parte de un cuestionario, cinco grupos de discusión y 25 entrevistas que han contado con la participación de personas que pueden agruparse según las siguientes categorías: familias con niños a cargo, profesorado de Educación Primaria, expertos en cine, expertos en cine y educación, y alumnado de Grado universitario relacionado con la educación.
Los resultados apuntan a una percepción adulta del cine infantil en la que la capacidad de transmitir valores de estas películas prevalece sobre otros de sus posibles aspectos. Las controversias que generan estas películas se ven desde esta misma perspectiva, similar a la que se encuentra en la literatura para niños y niñas. Actualmente se producen de forma global y afectan mayoritariamente a la inclusión y la discriminación, aunque partiendo de un impulso de protección de los adultos hacia los niños que es transversal a todos los períodos en los que se han registrado controversias en el cine infantil. Igualmente, la iniciativa más habitual para poner fin a estas controversias es la de reclasificar la edad recomendada de las películas que las protagonizan. Su popularidad en términos comparativos respecto a otras como la censura se percibe como una forma de sacar provecho económico de las demandas adultas, y no como un impulso basado en la protección hacia los niños en un momento en el que las plataformas de contenidos se han convertido en la forma de acceso habitual de niños y niñas a este cine pensado, hecho y regulado por adultos.
[cat] Algunes pel·lícules infantils estrenades en els darrers anys han generat controvèrsia per la seva presumpta manca d’adequació a la infància. Però la polèmica no comença ni acaba amb el cinema infantil contemporani. Pel·lícules produïdes fa dècades, que fins i tot gaudeixen de l’apel·latiu de clàssics del cinema per a nens i nenes, han estat modificades, refetes sota principis més inclusius, directament censurades o requalificades a l’alça. Allò que ahir era considerat cinema infantil amb ple dret, avui es veu sota la sospita de transmetre valors que molts adults de bona voluntat desitjarien que no formessin part de la dieta cinematogràfica dels seus petits. Aquesta investigació parteix de dos objectius fonamentals: conèixer les controvèrsies que es produeixen en el cinema infantil i indagar en la percepció que els adults tenen d’aquestes controvèrsies. Per aconseguir-ho, s’ha plantejat el disseny de diversos instruments metodològics. El primer d’ells està destinat a l’anàlisi fílmica de pel·lícules infantils controvertides, recopilades en una base de dades on es detallen alguns dels seus elements i també les controvèrsies que hagin pogut generar. En segon lloc, s’han dissenyat altres instruments destinats a l’anàlisi qualitativa de les percepcions sobre aquestes controvèrsies de persones adultes, totes elles relacionades amb el cinema i/o l’educació. Aquest darrer instrument parteix d’un qüestionari, cinc grups de discussió i 25 entrevistes que han comptat amb la participació de persones que poden agrupar-se segons les següents categories: famílies amb nens a càrrec, professorat d’Educació Primària, experts en cinema, experts en cinema i educació, i alumnat de Grau universitari relacionat amb l’educació. Els resultats apunten a una percepció adulta del cinema infantil en què la capacitat de transmetre valors d’aquestes pel·lícules preval sobre altres dels seus possibles aspectes. Les controvèrsies que generen aquestes pel·lícules es veuen des d’aquesta mateixa perspectiva, similar a la que es troba en la literatura per a nens i nenes. Actualment es produeixen de forma global i afecten majoritàriament la inclusió i la discriminació, tot i que parteixen d’un impuls de protecció dels adults cap als nens que és transversal a tots els períodes en què s’han registrat controvèrsies en el cinema infantil. Igualment, la iniciativa més habitual per posar fi a aquestes controvèrsies és la de requalificar l’edat recomanada de les pel·lícules que les protagonitzen. La seva popularitat en termes comparatius respecte a altres com la censura es percep com una forma de treure profit econòmic de les demandes adultes, i no com un impuls basat en la protecció cap als nens en un moment en què les plataformes de continguts s’han convertit en la forma d’accés habitual de nens i nenes a aquest cinema pensat, fet i regulat per adults.
[eng] Some children's films released in recent years have sparked controversy due to their alleged lack of suitability for children. But the debate neither begins nor ends with contemporary children's cinema. Films produced decades ago, many of which even enjoy the status of classics of children's cinema, have been modified, remade under more inclusive principles, directly censored, or reclassified with higher age ratings. What was once considered legitimate children's cinema is now viewed with suspicion, as potentially conveying values that many well-meaning adults would prefer not to be part of their children's cinematic diet. This research is based on two fundamental objectives: to understand the controversies that arise in children's cinema and to explore how adults perceive these controversies. To achieve this issue,, some methodological tools have been designed. The first is aimed at film analysis of controversial children's movies, compiled in a database where some of their elements are detailed, along with the controversies they may have generated. Secondly, another tool has been designed for qualitative analysis of the perceptions of adults—each of them connected to cinema and/or education—regarding these controversies. This latter tool is based on a questionnaire, five discussion groups, and 25 interviews involving participants who can be grouped into the following categories: families with children, primary education teachers, film experts, experts in film and education, and Undergraduate students in education-related programs. The results point to an adult perception of children's cinema in which the ability of these films to convey values takes precedence over other possible aspects. The controversies these films generate are viewed from this same perspective, similar to what is found in children's literature. Today, such controversies occur globally and mostly concern inclusion and discrimination, although they stem from a protective impulse of adults toward children that is consistent across all periods in which controversies in children's cinema have been recorded. Likewise, the most common response to these controversies is to reclassify the recommended age for the films in question. Their popularity, compared to other responses such as censorship, is perceived as a way to economically benefit from adult demands, rather than as a protective measure for children, specifically in a time when content platforms have become the usual means by which children access this cinema, which is conceived, produced, and regulated by adults.
[cat] Algunes pel·lícules infantils estrenades en els darrers anys han generat controvèrsia per la seva presumpta manca d’adequació a la infància. Però la polèmica no comença ni acaba amb el cinema infantil contemporani. Pel·lícules produïdes fa dècades, que fins i tot gaudeixen de l’apel·latiu de clàssics del cinema per a nens i nenes, han estat modificades, refetes sota principis més inclusius, directament censurades o requalificades a l’alça. Allò que ahir era considerat cinema infantil amb ple dret, avui es veu sota la sospita de transmetre valors que molts adults de bona voluntat desitjarien que no formessin part de la dieta cinematogràfica dels seus petits. Aquesta investigació parteix de dos objectius fonamentals: conèixer les controvèrsies que es produeixen en el cinema infantil i indagar en la percepció que els adults tenen d’aquestes controvèrsies. Per aconseguir-ho, s’ha plantejat el disseny de diversos instruments metodològics. El primer d’ells està destinat a l’anàlisi fílmica de pel·lícules infantils controvertides, recopilades en una base de dades on es detallen alguns dels seus elements i també les controvèrsies que hagin pogut generar. En segon lloc, s’han dissenyat altres instruments destinats a l’anàlisi qualitativa de les percepcions sobre aquestes controvèrsies de persones adultes, totes elles relacionades amb el cinema i/o l’educació. Aquest darrer instrument parteix d’un qüestionari, cinc grups de discussió i 25 entrevistes que han comptat amb la participació de persones que poden agrupar-se segons les següents categories: famílies amb nens a càrrec, professorat d’Educació Primària, experts en cinema, experts en cinema i educació, i alumnat de Grau universitari relacionat amb l’educació. Els resultats apunten a una percepció adulta del cinema infantil en què la capacitat de transmetre valors d’aquestes pel·lícules preval sobre altres dels seus possibles aspectes. Les controvèrsies que generen aquestes pel·lícules es veuen des d’aquesta mateixa perspectiva, similar a la que es troba en la literatura per a nens i nenes. Actualment es produeixen de forma global i afecten majoritàriament la inclusió i la discriminació, tot i que parteixen d’un impuls de protecció dels adults cap als nens que és transversal a tots els períodes en què s’han registrat controvèrsies en el cinema infantil. Igualment, la iniciativa més habitual per posar fi a aquestes controvèrsies és la de requalificar l’edat recomanada de les pel·lícules que les protagonitzen. La seva popularitat en termes comparatius respecte a altres com la censura es percep com una forma de treure profit econòmic de les demandes adultes, i no com un impuls basat en la protecció cap als nens en un moment en què les plataformes de continguts s’han convertit en la forma d’accés habitual de nens i nenes a aquest cinema pensat, fet i regulat per adults.
[eng] Some children's films released in recent years have sparked controversy due to their alleged lack of suitability for children. But the debate neither begins nor ends with contemporary children's cinema. Films produced decades ago, many of which even enjoy the status of classics of children's cinema, have been modified, remade under more inclusive principles, directly censored, or reclassified with higher age ratings. What was once considered legitimate children's cinema is now viewed with suspicion, as potentially conveying values that many well-meaning adults would prefer not to be part of their children's cinematic diet. This research is based on two fundamental objectives: to understand the controversies that arise in children's cinema and to explore how adults perceive these controversies. To achieve this issue,, some methodological tools have been designed. The first is aimed at film analysis of controversial children's movies, compiled in a database where some of their elements are detailed, along with the controversies they may have generated. Secondly, another tool has been designed for qualitative analysis of the perceptions of adults—each of them connected to cinema and/or education—regarding these controversies. This latter tool is based on a questionnaire, five discussion groups, and 25 interviews involving participants who can be grouped into the following categories: families with children, primary education teachers, film experts, experts in film and education, and Undergraduate students in education-related programs. The results point to an adult perception of children's cinema in which the ability of these films to convey values takes precedence over other possible aspects. The controversies these films generate are viewed from this same perspective, similar to what is found in children's literature. Today, such controversies occur globally and mostly concern inclusion and discrimination, although they stem from a protective impulse of adults toward children that is consistent across all periods in which controversies in children's cinema have been recorded. Likewise, the most common response to these controversies is to reclassify the recommended age for the films in question. Their popularity, compared to other responses such as censorship, is perceived as a way to economically benefit from adult demands, rather than as a protective measure for children, specifically in a time when content platforms have become the usual means by which children access this cinema, which is conceived, produced, and regulated by adults.
Matèries
Matèries (anglès)
Citació
Col·leccions
Citació
MARTÍNEZ GÓMEZ, Eduardo. ¿Quién teme al cine infantil? Controversias en el cine infantil y sus percepciones adultas. [consulta: 7 de abril de 2026]. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/227997]