Maniobres a l’espai literari: aproximacions al neutre de Marie Étienne

Abstract

El neutre: maneres anònimes d’aproximar-se al «lo» Podria començar dient que el terme «neutre» apareix en àmbits molt diversos del coneixement. Des de la química, una sal neutra és aquella que no té cap reacció en una dissolució. Un ió neutre, per exemple, no té càrrega positiva ni negativa. Fins i tot podem parlar d’un país neutral, el qual no intervé en un conflicte a favor de cap bàndol. Podria estar dient tot això amb un to neutre, sense expressar cap matís en la meva veu. En tots aquests casos, «neutre» no és ben bé un concepte, de fet, és un adjectiu que està lligat a una inacció, a una passivitat. Però, tot i estar present de manera natural en la nostra parla, sembla que escollir una posició neutra en un debat, en una conversa, no és fàcil, perquè sembla que sempre estem obligats a ocupar una posició, triar un bàndol, anar amb uns o amb uns altres. I Marie Étienne intueix que a la pregunta «amb qui vas?», «amb qui estàs d’acord?», la violència de la decisió opera...