Els assessors del governador de Catalunya als segles XVI i XVII

Abstract

Els prínceps europeus, que regien territoris d'una certa extensió, hagueren d'idear ben aviat la manera de portar la seva autoritat a tots llurs dominis, de manera ensems prou fragmentada com per arribar a tot arreu i tan centralitzada com hom pogués controlar-ne l'exercici des de la Cort. Aquesta necessitat també es donà en una monarquia complexa com la de la Corona d'Aragó. Després de diverses provatures, suspensions i restauracions, la institució del Procurador general s'estabilitzà amb la persona del primogènit i successor el 1363, però amb un altre nom: el de Governador General. Amb aquesta vinculació hom aconseguia que l'hereu es familiaritzés amb les tasques de govern i de l'administració de justícia i es preparés per a l'exercici de la plenitud de les seves facultats. La Governació General és una institució molt original per més d'un concepte: malgrat els seus orígens patrimonials i dinàstics arribà a convertir- se, ben aviat, en una de les institucions més abstractes i impersonals de l'Europa del moment. És a dir, la Governació General funcionava en les seves ramificacions fins i tot quan la seva titularitat estava vacant. En el cas dels Portantveus de Catalunya i dels Comtats, aquesta continuïtat implicà un recordatori i un instrument de defensa de la legalitat catalana.