Carregant...
Fitxers
Tipus de document
ArticleVersió
Versió publicadaData de publicació
Llicència de publicació
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/112809
Els assessors del governador de Catalunya als segles XVI i XVII
Títol de la revista
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
Els prínceps europeus, que regien territoris d'una certa extensió, hagueren d'idear ben aviat la manera de portar la seva autoritat a tots llurs dominis, de manera ensems prou fragmentada com per arribar a tot arreu i tan centralitzada com hom pogués controlar-ne l'exercici des de la Cort. Aquesta necessitat també es donà en una monarquia complexa com la de la Corona d'Aragó. Després de diverses provatures, suspensions i restauracions, la institució del Procurador general s'estabilitzà amb la persona del primogènit i successor el 1363, però amb un altre nom: el de Governador General. Amb aquesta vinculació hom aconseguia que l'hereu es familiaritzés amb les tasques de govern i de l'administració de justícia i es preparés per a l'exercici de la plenitud de les seves facultats. La Governació General és una institució molt original per més d'un concepte: malgrat els seus orígens patrimonials i dinàstics arribà a convertir- se, ben aviat, en una de les institucions més abstractes i impersonals de l'Europa del moment. És a dir, la Governació General funcionava en les seves ramificacions fins i tot quan la seva titularitat estava vacant. En el cas dels Portantveus de Catalunya i dels Comtats, aquesta continuïtat implicà un recordatori i un instrument de defensa de la legalitat catalana.
Matèries
Matèries (anglès)
Citació
Citació
MARTÍNEZ RODRÍGUEZ, Miguel ángel. Els assessors del governador de Catalunya als segles XVI i XVII. _Pedralbes. Revista d'Història Moderna_. 2003. Vol. I, núm. 23, pàgs. 95-111. [consulta: 20 de gener de 2026]. ISSN: 0211-9587. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/112809]