Educar i controlar. Contribucions femenines a la consolidació del Franquisme

Abstract

El franquisme va suposar, per les dones, el retorn a la moralitat tradicional i a l’ordre patriarcal més dur. El nou règim recuperava el model burgès de l’“àngel llar” però amb trets totalitaris i amb un fort contingut catòlic que permetia legitimar-lo. Les dones eren vistes, per la dictadura, com a mares, i aquesta havia de ser la seva única missió nacional: portar nous fills a la pàtria per contribuir així al devenir imperial d’Espanya. Però resulta difícil acceptar que totes les dones es quedaren a casa obeint aquests mandats i que no van prendre part de l’esfera pública. De fet, van ser moltes les dones que, atretes pels valors nacionalsindicalistes, participaren del conflicte bèl·lic i durant la postguerra desenvolupant tasques d’assistència, suport, i formació que resultarien ser pel règim una vital arma de propaganda i control sense la qual, segurament, no s’hagués pogut fer efectiva la consolidació del franquisme.

For women Francoism involved a return to the most uncompromising moral tradition and patriarchal order. The new regime brought back the bourgeoise model of the “angel of the household”, legitimizing it with totalitarian traits and a strong Catholic component. Women were regardedby the dictatorshipas mothers, and so their one and only national mission was to bring offspring to the homeland so as to contribute to the imperial future of Spain. But it became difficult to accept that all women should stay home, adhering to this model, and not participate in public life. In fact, during both the civil war and the postwar periodthere were many women, driven by theprinciples of nationalist labor organization, who would play a part in developing strategies of assistance, support and education that would in time become vital tools of propaganda and control for the regime, and without which the effective consolidation of Francoism would have been impossible.