[Ressenya de:] Duchêne, Alexandre; Heller, Monica (eds.) (2012): Language in Late Capitalism. Pride and Profit. Nova York/Londres: Routledge.

Abstract

És probable que al lector d'aquesta revista avesat a l'escrutini del seu entorn a través d'un «prisma» sociolingüístic no li haja passat inadvertit, per exemple, l'èmfasi creixent de la Direcció General de Política Lingüística catalana en l'àmbit empresarial, amb l'impuls de campanyes com la que es mostra en la il·lustració 1. Potser tampoc no li ha passat per alt l'èxit comercial de marques que autentifiquen el seu producte eti-quetant-lo en català, decorant-lo amb senyeres o mapes, etc. , com ara Llet Nostra (noteu-hi el possessiu!) (il·lustració 2). O que, com més va, més les campanyes d'activisme pel català combinen la defensa de drets lingüístics amb iniciatives orienta-des al món socioeconòmic quan s'escrivia aquesta ressenya, la Plataforma per la Llengua tenia dues campanyes actives: l'una pels drets dels catalanoparlants de la Franja, l'altra per a promoure una pràctica lingüística «responsable» en el comerç (il·lustració 3).Si no ho havia fet fins ara, segur que el lector pararà esment en aquests i altres fenò-mens similars després de llegir aquest llibre editat per Alexandre Duchêne i Monica Heller, que tracta la imbricació entre canvis lingüístics i econòmics en el món contem-porani i s'insereix en el creixent interès de la sociolingüística i la lingüística aplicada per l'economia política (Block, 2014: 24-26). És a dir, per l'anàlisi de les transforma-cions socioeconòmiques provocades per la transició al capitalisme tardà, la globalit-zació i la prevalença del paradigma neoliberal, a què també podem adscriure acadè-mics com David Block (2014; Block, Gray i Holborow, 2012) o Thomas Ricento (ed., 2015).1 Els editors han tret partit d'aquesta sintonia entre inquietuds acadèmi-ques i canvis sobre el terreny per aplegar alguns dels principals «practicants» d'una sociolingüística de caràcter etnogràfic i crític en aquest volum.