Anna Borbonet, l'excursionisme com a forma de coneixement

Abstract

El contacte amb el món, la percepció directa de les coses, no és un exercici fútil o un simple passatemps per a ociosos. És una manera de fer, i de relacionar-se amb el món, que defineix una determinada manera d' estar-hi, de viure-hi. Per això, l'excursionisme no s'ha pogut definir simplement com un esport o com una activitat per al lleure. Són freqüents, al nostre país, els exemples de persones que, des d'una pràctica excursionista assumida en un sentit ampli i obert, han arribat a desenvolupar amb gran profunditat determinades facetes o camps d'estudi que, en un sentit o en un altre, han tingut a veure amb el territori, amb la naturalesa, amb el món en general. És a dir, amb els grans conceptes o idees amb els quals, d'una manera ben lògica i natural, aquesta pràctica excursionista posa en contacte. Potser, senzillament, en cert sentit l'excursionisme és bàsicament això: una forma elemental, i privilegiada, d'accedir al coneixement de les coses. Avui tenim ocasió de parlar d'aquestes qüestions amb un cert deteniment, amb una persona profundament implicada amb l'excursionisme des de ben jove. Anna Borbonet i Macia, nascuda i resident a Barcelona, sintetitza, a través de la seva dilatada trajectòria com a excursionista, tota una manera d'entendre aquesta activitat. El seu interés per branques molt diverses del saber -de la botánica a l'arqueologia, passant per la filologia, àmbit, aquest últim, en el qual ha cursat estudis superiors- té, com a factor unificador, una dèria compartida per moltes altres persones: la de descobrir el món per un mateix. Tocant-lo, veient-lo, admirant-Io com aquell qui l'acabés de desembolicar.