Els museus com a institucions de Recerca i d'Innovació: col·leccions i mercat. El Museu Nacional d’Art de Catalunya entre la valorització del patrimoni cultural i l'atracció del públic

Abstract

En les darreres dècades s’ha establert un nou paradigma en què el progrés dels sistemes econòmic i social passa en bona part per la lògica discursiva de la Recerca, el Desenvolupament (R+D) i la Innovació (I). Així, tota Innovació requereix un procés de recerca, d’investigació, d’anàlisi per localitzar els factors que aporten un nou coneixement, un desenvolupament que permeti aplicar aquests nous coneixement en forma de nous productes o serveis que es localitzin en els mercats per al seu consum i, a partir d’aquí, permetre el desitjat progrés o millora de vida que mou les economies capitalistes. La concreció més habitual d’aquest paradigma de la Recerca i la Innovació s’ha produït en el sector científico-tecnològic, on els resultats són tangibles i avaluables. Tothom té clar els beneficis de la recerca científica en el món de la medicina, en l’àmbit industrial, o en el món dels productes tecnològics (TIC) que actualment es presenten com a elements indispensables per a les relacions personals i socials. Els sectors culturals i artístics han romàs durant força temps allunyats d’aquest paradigma, donades les especificitats dels productes que ofereixen a la societat: els constrenyiments estructurals a la innovació i la intangibilitat del benefici social que reporten. És evident que les universitats es configuren com un dels principals centres de recerca de nou coneixement humanístic, amb diferents disciplines que conformen aquest entourage del món cultural i artístic: història, història de l’art, lingüística i filologia, filosofia, etc. Però en ocasions ha mancat una articulació suficient d’aquest nou coneixement amb les institucions culturals i artístiques per tal de que acabés revertint sobre la societat, bé sigui en els sectors habitualment interessats, bé sigui en la creació de nous públics...