L’assaig com a gènere: teoria, història i pràctica en la literatura catalana

Abstract

El gènere assagístic, com a forma literària i discursiva, ocupa un lloc important en la tradició intel·lectual i cultural des de la seva consolidació a l'època moderna, però ha estat sovint subordinat a la narrativa, la poesia i el teatre. Aquest estudi té per propòsit analitzar les dimensions teòriques, històriques i aplicades del gènere, amb una atenció especial a la seva evolució i funció en el context català. Paral·lelament, s’hi planteja una reflexió sobre la rellevància actual de l’assaig en una època marcada per la globalització, les tecnologies emergents i els canvis en els models de producció i transmissió del coneixement. Mitjançant aquesta anàlisi i la redacció d’un assaig original com a exercici pràctic, es vol evidenciar la vitalitat i la complexitat d’un gènere que continua essent clau per al pensament crític i la creació intel·lectual en la societat contemporània.