Fons José del Barrio: 1936-1976

Abstract

José del Barrio Navarro neix a Valladolid el 23 de setembre del 1907 al si d’una família obrera d’idees republicanes i socialistes. El seu pare, ferroviari, mor en 1915 tot deixant vídua i cinc orfes, tots ells homes. Un any després, la seva mare l’envia temporalment a casa d’una germana a Barcelona, on viu l’experiència de les vagues de 1917. El 1923, de retorn a Valladolid, s’afilia al sindicat d’aprenents metal·lúrgics de la CNT i s’adhereix al PCE. El 1924, marxa de nou a Barcelona, on es trobava el seu germà Francisco, gran activista comunista que moriria en accident de motocicleta als Brucs el 25 d’octubre del 1933 —presumptament un atemptat—, juntament amb Ramon Casanellas. Del Barrio participa en l’estructuració de la Federació Catalano-Balear, com a regional del PCE: n’és secretari d’organització i de la joventut i arriba a fer-se càrrec de la secretaria general de la Joventut Comunista d’Espanya, per la qual cosa es trasllada a viure a Bilbao. Captat llavors per al Comitè Central del PCE, és nomenat membre suplent del Comitè Executiu. En 1928, a 21 anys, viatja a la Unió Soviètica per assistir al V Congrés de la Internacional Juvenil Comunista i, com a delegat del PCE, al VI Congrés de la Internacional Comunista (IC). Quan en torna, compleix el servei militar com a caporal d’artilleria, i actua en activitats antimilitaristes contra la dictadura de Primo de Rivera. Acabada la mili, torna a Barcelona i treballa com a mecànic en «Lámparas Z», on coneix qui serà la seva esposa, Amadora (Dora) Giménez. En 1933 naixeria Lena, la filla d’ambdós...