Un final alternatiu per a «Los dos campanars» de Jacint Verdaguer

Abstract

[cat] Els autògrafs conservats de Canigó, en els quals Jacint Verdaguer va donar forma al seu poema, contenen una gran quantitat d'informació sobre la seva composició. No sols inclouen versions inicials de versos i passatges, sinó també assajos finalment desestimats. En diversos esborranys localitzem referències a un volcà latent a sota del massís de Canigó, que no va arribar a la versió impresa l'any 1886. I al darrer foli del ms. 375/2 de la Biblioteca de Catalunya trobem, a més d'esborranys de dues de les tres darreres estrofes de «Los dos campanars», un seguit de versos que componen dues estrofes alternatives, amb un final diferent de l'epíleg i, per tant, de Canigó , fins ara no advertit, en el qual té un paper destacat el volcà inèdit.

[eng] Handwritten drafts of Jacint Verdaguer's Canigó reveal much about the author’s writing process. These autographs include both first versions of verses and passages from the poem and drafts that were finally rejected. Multiple drafts include mentions of a latent volcano beneath the Canigó massif that were not included in the 1886 printed edition. The last sheet of ms. 375/2, housed at the Biblioteca de Catalunya, includes drafts of two of the three final stanzas of the poem's epilogue, “Los dos campanars”, and a series of verses that constitute two alternative stanzas, with a different ending to the epilogue – and therefore to Canigó as a whole – in which the volcano plays a prominent role. This alternative ending had gone unnoticed until now.