Otón Sobrino, E., Léxico de Valerio Máximo, E-M., vol. II

Abstract

OTÓN SOBRINO, E. Léxico de Valerio Maximo, E-M., vol. II. Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto A. de Nebrija, any 1978, pp. 603-1304 de la numeració contínua. Amb puntualitat apareix el segon volum del lPxic de Valeri Màxim que satisfà així l'esperança d'una ràpida publicació que evidentment desperta en els especialistes, en tractar-se d'una eina de recerca tan important per a un autor deixat fins ara una mica de banda pels nous corrents filològics. Aquest treball, com ja es veia des del primer volum, ressenyat en aquesta mateixa revista, serà segurament la llavor de molts altres sobre el mateix autor. En d'altres paraules, el que va néixer dintre d'un programa ambiciós, el Diccionario Latino-Español que dirigeix el professor Mariner, per la necessitat de cobrir una llacuna molt important en la lexicografia, té també una individualitat no menys notable. Això és especialment evident en aquest segon volum on per raó de les lletres que abraca trobem la major part del sistema pronominal llatí ben classificat, la qual cosa ja constitueix ella sola una veritable monografia, només afegint-hi una tasca d'integració dels diversos aspectes per tal d'oferir-nos una visió de l'ús dels pronoms en l'obra de Valeri Màxim i una mostra important dels habits lingüístics del seu temps si considerem el seu caire un xic escolar. Des d'un punt de vista més literari, tot limitant-nos a una mostra, el lemma exemplum ens esclareix de forma decisiva el concepte de Valeri Màxim sobre aquest important recurs retòric del qual el seu tractat constitueix una font gairebé inexhaurible, ja que és ensems la conseqüència i el model d'altres reculls. Mostra de la utilització continuada i habitual d'un element retòric integrat potser com cap altre a la medul·la de la cultura romana. Cal, doncs, saludar la publicació del segon volum del treball d'E. Otón i desitjar de nou que l'esforç del qual és fruit no sofreixi cap entrebanc puix que la utilitat i la qualitat científica de l'obra que es lliura ho mereix efectivament.