Intervencions infermeres efectives en el maneig de la síndrome d'abstinència neonatal

Abstract

Introducció. La síndrome d’abstinència neonatal és un quadre clínic que apareix quan cessa l’exposició a substàncies psicoactives en el moment del part, com a conseqüència d’un consum perllongat per part de la mare gestant. Els professionals d’infermeria tenen un rol essencial en l’aplicació de mesures no farmacològiques i farmacològiques, promovent un entorn segur i involucrant als pares com a cuidadors principals del seu infant. Objectius. Analitzar l’evidència científica en relació al paper del personal d’infermeria en el maneig del nounat amb síndrome d’abstinència. Com a objectius específics: identificar les substàncies més freqüents, establir les línies de tractament actuals, determinar quines són les intervencions infermeres no farmacològiques més efectives i conèixer el benefici de la construcció d’un vincle maternoinfantil segur. Metodologia. Es realitza una revisió bibliogràfica d’articles entre els anys 2018 i 2022 en les següents bases de dades: PubMed, OVID, CINAHL i SCOPUS. Les paraules clau utilitzades són: “neonatal abstinence syndrome”, “prenatal exposure”, drug, “neonatal intensive care unit”, “nursing care”, nursing, rooming-in, newborn, “pharmacologic treatment”, “nonpharmacologic treatment”, “mother-infant bond/dyad”). Resultats. Es seleccionen un total de 18 articles: 1 revisió sistemàtica i meta-anàlisi, 3 quality improvement report, 2 assajos clínics, 4 estudis de cohorts i 1 estudi de prevalença transversal. Conclusions. Cal emfatitzar des del minut u en les intervencions no farmacològiques com ara, l’allotjament conjunt, i administrant farmacoteràpia sempre que sigui necessari. És important abordar la síndrome des d’un enfocament holístic i centrat en la família.