Comprovat: els adolescents no escolten la seva mare

Abstract

Una de les sensacions més habituals de moltes mares i pares que tenen fills o filles adolescents és que, quan els volen dir alguna cosa, no se'ls escolten: 'Fa com si no em sentís'; 'Sembla que senti ploure'; 'Ignora tot el que li dic', 'Quan li parlo, ni em mira', i un llarg etcètera d'expressions similars. No és d'ara. Hi ha textos atribuïts a alguns dels grans filòsofs clàssics, com Sòcrates, Plató i Aristòtil, que apunten en la mateixa direcció. L'adolescència és una etapa complexa de la vida, imprescindible i crucial, en què es produeixen moltes reconfiguracions neuronals dins el cervell. En un interval relativament breu de temps els adolescents deixen enrere els comportaments propis de la infantesa i adquireixen els necessaris per a la joventut i l'edat adulta, que aniran madurant a poc a poc. A escala neuronal, tot això implica que s'eliminen moltes de les connexions que mantenien els comportaments propis de la infantesa. Es tracta de la poda neuronal. I, simultàniament, se'n construeixen moltes de noves per anar adquirint i consolidant, per assaig i error, la manera de fer pròpia de la joventut i l'adultesa. Però, què hi ha de cert en el plany que els adolescents no escolten els progenitors? El catedràtic de psiquiatria Daniel A. Abrams i els seus col·laboradors, de la Universitat de Stanford, als EUA, han demostrat que durant l'adolescència els nois i les noies tenen literalment més dificultats per sentir la veu de la seva mare, en favor de la d'altres persones, especialment si són desconegudes. És a dir, els canvis biològics propis de l'adolescència impliquen no escoltar -o no escoltar gaire- què diu la mare.