Amb motiu del tancament d'estiu, la validació de documents es reprendrà a partir del 28 d'agost de 2026. Disculpeu les molèsties.
Con motivo del cierre de verano, la validación de documentos se reanudará a partir del 28 de agosto de 2026. Disculpad las molestias
Due to the summer closure, document validation will resume starting August 28, 2026. We apologize for any inconvenience.

Tipus de document

Contribució a publicacions periòdiques

Versió

Versió publicada

Data de publicació

Tots els drets reservats

Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/172212

Mecanismes cerebrals que alimenten el negacionisme

Títol de la revista

Director/Tutor

ISSN de la revista

Títol del volum

Recurs relacionat

Resum

La pandèmia de covid-19 ens està deixant imatges impensables fa tot just un any: UCIs saturades, sistemes sanitaris col·lapsats, increment de les defuncions, persones amb seqüeles físiques duradores i restriccions molt importants per controlar els contagis. Paral·lelament, també ens hem acostumat a veure negacionistes que desmenteixen, sovint amb vehemència, l'existència del virus o l'efectivitat de dur mascareta; persones que creuen fermament que el SARS-CoV-2, el virus responsable de la covid-19, és fruit d'una conspiració, o que la vacuna s'utilitzarà per exercir una mena de control sobre les nostres vides. No cal, però, arribar a aquests extrems. Només cal que comptem quantes persones trobem al carrer que no duen la mascareta ben posada, que no els cobreix completament el nas i la boca, malgrat haver-se'n comprovat l'eficàcia per disminuir els contagis. Una enquesta feta a quasi 10.000 nord-americans indica que més d'una tercera part pensen que hi ha una dosi de veritat en les teories de la conspiració sobre l'origen del covid-19. La pandèmia actual ha generat moltes falses creences com aquesta, que es mantenen en sectors amplis de la població tot i que hagin estat desmentides en treballs científics. ¿Hi ha algun fonament neurològic que expliqui aquesta tendència a adherir-nos a les falses creences? Un parell de treballs publicats per investigadors nord-americans i anglesos al Journal of the American Medical Association i al British Medical Journal respectivament contribueixen a entendre el motiu d'aquesta aparent paradoxa.

Matèries (anglès)

Citació

Citació

BUENO I TORRENS, David. Mecanismes cerebrals que alimenten el negacionisme. Diari Ara. 2020. Vol. 34-34. ISSN 2014-0118. [consulted: 16 of August of 2026]. Available at: https://hdl.handle.net/2445/172212

Exportar metadades

JSON - METS

Compartir registre