Essays on education and intergenerational mobility

Abstract

[eng] Intergenerational mobility measures the association between children and parental outcomes. Consisting of five chapters, this thesis investigates the drivers of intergenerational educational mobility by examining how regional, gender disparities, and skill-related factors influence opportunities for educational advancement, combining observational and experimental approaches. The introductory chapter briefly motivates and presents each study. The thesis then moves to Chapter 2, which explores regional dis-parities in intergenerational mobility across Ecuadorian cantons, tests the spatial correlation across them and investigates its drivers. The findings reveal contrasting landscapes for mobility in the country, as the levels largely vary across territories and across the measures applied. The spatial analysis shows that indeed intergenerational mobility is spatially correlated; however, this more frequently reinforces persistent disadvantage than privilege. Regional rates of migration, educational attainment, and family-based economic activities tend to foster more upward mobility. Chapter 3 shifts the focus to individual-level mechanisms and examines the role of cognitive and noncognitive skills in explaining gender differences in intergenerational mobility across 23 OECD countries. The findings point to the educational mobility advantage of women relative to men, highlight significant variability in the magnitude of the gender gap across countries, and identify skills—particularly numeracy, Conscientiousness, and Open-mindedness—as key explanatory factors. How each of these skills contribute to intergenerational mobility varies by country, but in general cognitive skills are associated with reduced gaps in mobility, while noncognitive skills are associated with increased gaps in mobility. Chapter 4 builds on the relevance of skills. Particularly, focusing on skills key to university access, measurable in the short term and theoretically connected to longer-term mobility prospects. The chapter presents the design and implementation of a randomized controlled trial in Cuenca, Ecuador’s third largest city that provided training in numerical and logical reasoning to students in low performing schools. The evaluation of the program demonstrates that targeted training can enhance exam performance and that it could reduce socioeconomic disparities in college admissions. Notably, gains stemmed more from improved exam strategies than from cognitive improvements alone, emphasizing the power of noncognitive skills and the importance of relatively simple and scalable interventions to level the playing field. Chapter 5 concludes by summarizing that together, the studies reveal that intergenerational mobility is not only a product of individual factors but is embedded in context specific structures. Human capital development emerges as a recurring theme, not only in improving individual outcomes but in shaping broader systems of opportunity. The thesis calls for policies that recognize this complexity, integrating place-based, skill-focused and gender-sensitive approaches to foster greater educational mobility across generations.

[cat] La mobilitat intergeneracional mesura l'associació entre els resultats dels fills i els dels pares. Està àmpliament considerat com un baròmetre de la justícia i la igualtat d'oportunitats. Aquesta tesi, que consta de cinc capítols, investiga els factors que impulsen la mobilitat educativa intergeneracional examinant com les disparitats regionals, de gènere i els factors relacionats amb les habilitats influeixen en les oportunitats de progrés educatiu, combinant enfocaments observacionals i experimentals. El capítol introductori motiva i presenta breument cadascuna de les recerques realitzades. El Capítol 2 explora les disparitats regionals en la mobilitat intergeneracional entre els cantons equatorians, la possible existència de correlació espacial i i els factors que podrien explicar aquestes diferències. L’evidència obtinguda mostra l’existència d’una forta heterogeneïtat dins del país, tant entre territoris com entre els conceptes de mobilitat aplicats. L'anàlisi espacial mostra que, de fet, la mobilitat intergeneracional està espacialment correlacionada; tanmateix, això reforça més sovint el desavantatge persistent que el privilegi. Les taxes regionals de migració, el nivell educatiu i les activitats econòmiques familiars tendeixen a fomentar una major mobilitat ascendent. El contrari es troba a les regions amb taxes més altes de desigualtat i major presència de pobles indígenes. El Capítol 3 canvia el focus als mecanismes a nivell individual i examina el paper de les habilitats cognitives i no cognitives, juntament amb els antecedents familiars, a l'hora d'explicar les diferències de gènere en la mobilitat intergeneracional a 23 països de l'OCDE. Els resultats obtinguts apunten a l'avantatge de les dones en relació amb els homes pel que fa a la mobilitat educativa, tot i que també mostren una variabilitat significativa en la magnitud de la bretxa de gènere entre països on factors com les diferències en habilitats, en particular les càlculs numèrics, la consciència i la mentalitat oberta, juguen un paper clau. La manera com cadascuna d'aquestes habilitats contribueix a la mobilitat intergeneracional varia segons el país, però, en general, les habilitats cognitives s'associen amb una reducció de les bretxes de mobilitat, mentre que les habilitats no cognitives s'associen amb un augment de les bretxes de mobilitat. El Capítol 4 es basa en la rellevància del desenvolupament d'habilitats i en una preocupació urgent en molts contextos: el debat sobre la influència de la preparació extracurricular en els exàmens estandarditzats que molts països implementen com a pas previ per a poder accedir a la universitat. Aquesta darrera recerca se centra en la importància del desenvolupament d'habilitats cognitives rellevants per a l'accés a la universitat, mesurables a curt termini i teòricament relacionades amb perspectives de mobilitat a llarg termini. El capítol presenta el disseny i la implementació d'un experiment (randomised control trial) a Cuenca, la tercera ciutat més gran de l'Equador. El programa va proporcionar formació en raonament numèric i lògic a escoles de baix rendiment mitjançant pràctiques guiades i independents. L'avaluació del programa demostra que la formació específica pot millorar el rendiment als exàmens i que podria reduir les disparitats socioeconòmiques en les admissions a la universitat. Cal destacar que els guanys van derivar més de la millora de les estratègies d'exàmens que de les millores cognitives per si soles, cosa que emfatitza el poder d'intervencions relativament senzilles i escalables per igualar les condicions. El Capítol 5 conclou resumint que, junts, els estudis revelen que la mobilitat intergeneracional no és només un producte de factors individuals, sinó que està integrada en estructures específiques del context que s’analitza. El desenvolupament del capital humà emergeix com un tema recurrent, no només en la millora dels resultats individuals, sinó també en la configuració de sistemes d'oportunitats més amplis. La tesi finalitza proposant polítiques que reconeguin aquesta complexitat, integrant enfocaments basats en el context específic on es volen implementar, centrats en les habilitats i sensibles al gènere per fomentar una major mobilitat educativa entre generacions.