Tres espectres de Beckett. Una lectura hermenèutica del Ghost Trio de Samuel Beckett

Abstract

[cat] Aquest treball s’apropa des de l’hermenèutica al Ghost Trio de Samuel Beckett, tant al guió com a la gravació televisiva dirigida per ell. Partint de la identificació lacaniana entre ”unitat” i “trio” i de l’ús de Derrida del concepte “espectre” per pensar la diferència, s’analitza la construcció d’una temporalitat diferida dins del present de l’obra, la relació problemàtica entre els personatges i la seva ontologia (o hauntologia), i l’obertura d’espais latents en un escenari aparentment hermètic. D’aquí, es deriva la pregunta per la construcció de la imatge fantasmal, el ritme en la successió de plans televisius i la repetició de gestos corporals que sempre impliquen una variació. Entre la familiaritat de les repeticions i l’estranyament paorós de la diferència, emergeix la música de Beethoven com allò que connecta els elements entre ells i amb l’espectador, des de la reflexió sobre la discontinuïtat dels cossos i cada subjecte particular.

[eng] This work approaches Samuel Beckett's Ghost Trio from hermeneutics to the screenplay and television recording directed by himself. Based on the Lacanian identification between "unit" and "trio" and Derrida's use of the concept "spectrum" to think of difference, we analyze the construction of a deferred temporality within the present of the work, the problematic relationship between the characters and their ontology (or hauntology), and the opening of latent spaces in an apparently hermetic scenario. Hence, the question is derived from the construction of the ghost image, the rhythm in the sequence of television plans, and the repetition of body gestures that always involve variation. Between the familiarity of repetitions and the frightful banishment of difference, Beethoven's music emerges as connecting the elements between them and the viewer, from reflection on the discontinuity of the bodies and each particular subject.