M.T. Ciceronis, Orator ad Brutum, Brutus i De senectute ad Athicum; L. Annei Senecae, ad Gallionem De remediis fortuitorum. Estudi codicològic del Ms. 12 de la Biblioteca Universitària de Barcelona

Abstract

El manuscrit 12 de la Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona és un magnífica còpia italiana del segle XV que conté tres tractats de Ciceró, l’Orator (ff. 1r-46r), el Brutus (ff. 46v-107r) i el De senectute (ff. 107v-128r), i el De remediis fortuitorum liber de Sèneca (ff. 128v-133v). Arribat a la Universitat de Barcelona després de la desamortització de 1837, el manuscrit, que provenia del convent de Sant Josep de Barcelona, va romandre perdut entre 1860 i 1958, quan Miquel Rosell el va descriure al primer volum de l’Inventario General de manuscritos de la Biblioteca Universitaria de Barcelona (1958), punt de partida de les primeres investigacions al voltant del manuscrit. Ara bé, tot i haver estat estudiat per investigadors com Lisardo Rubio (1960), que el considerà, a nivell textual, una còpia poc fidel d’una còpia directa del perdut Laudensis, i, posteriorment, per M. Mayer (1980) i Garrido-Valls (2003: 165-6), que hi han vist similituds a nivell estilístic amb el Ms. 358 (còdex copiat a requeriment de Stefano Nardini, arquebisbe de Milà, que recull les obres de Ciceró De oficiis, De paradoxis, De Sommo Scipionis) i el Ms. 752 (còpia dels llibres de la Política i els Econòmics d’Aristòtil, traduïts per Leonardo Bruni i pertanyent a Joan Margarit, cardenal i bisbe de Girona), no disposava, encara, d’un estudi codicològic detallat com el que presentem a continuació...