Màster Oficial - Cultures Medievals

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/48494

Treballs Finals del Màster de Cultures Medievals de la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona

Estadístiques

Examinar

Mostrant 1 - 20 de 89

Las escenas neotestamentarias del Beato de Gerona: análisis preliminar de un ciclo insólito
(2025-09-15) Carbó Galofré, Lucía; Mancho, Carles
Aquest treball pretén l’estudi del cicle d’imatges neotestamentàries contingut als folis 15r-18r del Beat de Girona, datat al seu colofó al 975 (Girona, Tresor de la Catedral, núm. reg. 2). Es tracta d’unes imatges de carés insòlit puix que no formen part del cicle d’il·lustracions dels Beats, essent l’únic, juntament amb la seva còpia romànica, que les conté. Per a realitzar aquesta anàlisi, ens hem fonamentat en diversos aspectes. En primer lloc, per ponderar la raresa de les imatges, en l’estudi dels distints Beats, tenint en compte el context, l’autor, l’obra continguda, la funció de les seves imatges i altres qüestions al respecte. Seguidament, s’ha situat el Beat de Girona en relació a aquells Beats més propers —en termes cronològics, estilístics i iconogràfics—, que són aquells que formen part de la família IIb, dins dels estudis historicoartístics sobre els Beats. L’anàlisi del nostre manuscrit ha tingut en compte els problemes codicològics que planteja, la seva història i moment d’arribada a la ciutat catalana i allò que el seu colofó revela sobre el seu moment de creació. L’estudi del cicle neotestamentari s’ha sustentat en els dos pilars de l’observació i la lectura de bibliografia, labor trenada sempre per mitjà de la reflexió. D’aquesta manera, s’ofereix un estat de la qüestió sobre cadascuna de les seves imatges juntament amb les diverses propostes que s’han realitzat per a explicar la seva aparició a un Beat mossàrab, acompanyat sempre de les nostres hipòtesis al respecte.
Mundo senescente senescunt homines: el De Retardatione accidentium senectutis, un texto médico medieval destinado a retardar la vejez y conservar la juventud
(2023-06) Ballart Ruiz, Luz; Cantarell, Elena; Comas, Mireia
La epístola De retardatione accidentium senectutis es un texto medieval pensado para retardar la vejez y preservar la juventud. Pero, es un manuscrito que, mostrando las claves higiénico-médicas basadas en los conocimientos médicos medievales humorales, está íntimamente contextualizado en la mentalidad medieval y en el mito de la vida eterna. La epístola, primera de su género, nos aproxima a un género textual desarrollado a inicios del s. XIII, es el llamado corpus de la Prolongatio vitae, mito o idea que aún es completamente vigente actualmente. El objetivo de este trabajo es comprobar que el De retardatione cumple con la estructura y funcionalidad de los Regimina sanitatis, nombre que se dio a estos textos de consejos médico-prácticos medievales. Estudiaremos el texto, estableciendo la racionalidad científica e histórica de los consejos a partir de tres ejes fundamentales: la contextualización histórica, la concomitancia con las características generales de los primeros regímenes de salud y, finalmente, comparando los consejos médico-higiénicos de la epístola con los aportados en los regímenes de salud y su posible coincidencia o divergencia. En último lugar, identificaremos los preparados más destacados para la preservación de la juventud. El trabajo incluye la traducción completa de la epístola De retardatione accidentium senectutis al castellano.
Les rendes d'una institució benèfica (l'Almoina de Girona, S. XIV)
(2021) Samaranch i Rodríguez, Oriol; Lluch Bramon, Rosa
El present treball sorgeix de l’interès d’estudiar les rendes d’una gran senyoria feudal. En concret, i sent encara més ambiciós, a la quotidianitat dels pagaments i prestacions que realitzaven els pagesos a l’edat mitjana, com els afectava en el seu dia a dia i quines resistències realitzaven. L’ús del memorial de rendes de l’Almoina del Pa de la Seu de Girona de 1336 permet començar a endinsar-se en aquest àmbit des d’una font que, fins ara, no ha estat estudiada globalment. Aquest treball, doncs, també és una aproximació als memorials de rendes com a font històrica, explorant les possibilitats que ofereixen com a objecte d’estudi.
L’espai rural a l'Eivissa islàmica. Estudi documental, arqueològic i territorial
(2021) Vives Colomar, Jordi; Soler, Maria, 1977-; Baiges i Jardí, Ignasi J. (Ignasi Joaquim)
[cat]L’Eivissa medieval islàmica constitueix, en el que respecta a la seua perdurabilitat en el temps dins de la història insular, un període que encara té molt a dir. Aquest treball pretén exposar, a partir de les restes fonts escrites, arqueològiques i territorials, una primera proposta sobre quina era l’estructura de l’illa en temps d’ocupació islàmica i com hauria estat el seu espai rural. L’estudi integrat dels documents, l’arqueologia i el paisatge històric ens permeten obtenir una visió de conjunt sobre la morfologia del territori eivissenc en època andalusina i les seves successives transformacions. PARAULES CLAU: Eivissa medieval, patrimoni arqueològic, patrimoni documental, paisatge rural, ceràmica andalusina.
La fada a la tardor de l’edat mitjana. Estudi de cas sobre les transformacions del personatge literari de Morgana en el desenvolupament de la matèria de Bretanya entre els segles XII i XV
(2021-11) Truyols Grossi, Clàudia; Simó, Meritxell
[cat]La figura de la fada a la literatura medieval és heterogènia i canviant. Al llarg de la baixa edat mitjana es concentraran en aquest personatge literari la diversitat d’imatges de la dona medieval i el seu paper estarà en constant transformació. Per poder aproximar-nos-hi, ni que sigui parcialment, prendrem com a protagonista la mítica fada Morgana en el seu pas per la Vida de Merlín, Lancelot, La faula i La muerte de Arturo i intentarem analitzar la modificació d’aquest personatge entre els segles XII i XV. PARAULES CLAU: fada, Morgana, literatura medieval, baixa edat mitjana, matèria de Bretanya, gènere.
Processos relacionats amb la Lleuda de Cotlliure (1450-1454)
(2021-09) Gràcia i Mont, Elisenda; Riera i Melis, Antoni, 1944-; Salicrú i Lluch, Roser
[cat]Aquest estudi se centra en la conflictivitat derivada del pagament d'una taxa reial: la lleuda. Concretament de la lleuda de Cotlliure a mitjan segle XV. La primera part de l'estudi comprèn una introducció a les lleudes, un estat de la qüestió, la comprensió de l'organització entorn el seu cobrament: hisenda reial, lleuders, tarifes i franquícies. La segona part es concentra en la lleuda de Cotlliure: manuals existents, lleuders identificats, llibre comptables i eines legals. A la tercera part s'analitzen cinc conflictes que s'han conservat del mateix lleuder, Joan Raynant, datats entre els anys 1449 i 1454. S'examina l'estructura dels processos, les denúncies, els actors, la terminologia jurídica, les referències legislatives, els càstigs i l'agenda dels processos. També es complementa amb recerca a altres fonts per trobar sentències i altres informacions relacionades amb els actors dels cinc processos. Així mateix, als annexos s'ha recollit la informació sobre mercaderies, rutes i embarcacions dels processos, que malgrat no ser objecte d'aquest estudi, és valuosa per si mateixa.
Aproximació hermenèutica a Perceval le Gallois d'Éric Rohmer
(2017-09) Carulla i Sanmartí, Mercè; Simó, Meritxell
Aquest estudi planteja resseguir l’intent per filmar l’època medieval que Éric Rohmer va realitzar a Perceval le Gallois, una pel·lícula basada en l’obra literària medieval Li contes del graal. És a dir, el treball té com a objectiu investigar les possibilitats cinematogràfiques que desenvolupa Éric Rohmer en la filmació de la literatura, tot mantenint-ne fossilitzat allò que contingui de medieval i, si fos el cas, aportant-hi quelcom contemporani. El punt de partida del treball és el cinema. A través de de la mirada projectada en la pel·lícula es pretén explicar la interpretació cinematogràfica que fa Rohmer sobre l’obra literària. A partir de la constatació de la mena d’interpretació que es duu a terme en Perceval le Gallois es pot determinar què hi ha en ella d’específicament literari i de medieval, o quina mena de conservació de la unitat artística s’ha produït en aquesta transposició. Per desenvolupar aquest exercici, cal entendre la naturalesa de tota obra d’art per veure a quina mena de tractament pot ser sotmesa per a la seva comprensió. És evident que un plantejament així força un estudi sobre hermenèutica que permeti, d’una banda, tractar un material que no és tant una font d’informació com quelcom estètic i, de l’altra, entendre la pel·lícula com a interpretació i alhora com allò que s’ha d’ interpretar.
La literatura del Graal i Orient: anàlisi del discurs orientalista present en els textos medievals que van constituir el mite occidental del Graal
(2020-09) Casas Reig, Enric; Simó, Meritxell
Aquest treball gira al voltant de dos conceptes que presentem en el títol: Graal i Orient. El simple fet d’introduir aquest vocable, “Orient”, que porta una càrrega tan gran de significats, apriorismes i ideologies, ens situa en una línia epistemològica orientalista, perquè, al cap i a la fi, estem assumint en el nostre plantejament la diferenciació entre Est-Oest, Orient-Occident...
El terme castral de Cervelló. Estructura territorial i econòmica (segles X i XI)
(2020) Domingo Palau, Pol
Els termes castrals constitueixen una xarxa d’ordenament del territori i de la població en l’espai del domini comtal que amb l’avenç de la frontera que es produeix durant el segle X també s’establirà a la Marca. És en aquest àmbit que trobem el castell de Cervelló i el seu terme...
De la metàfora a la cardiofàgia. La consolidació del motiu literari del cor menjat en l’àmbit trobadoresc germànic
(2017) Dalmases Paredes, Joan; Simó, Meritxell
El motiu del cor menjat va gaudir de molt èxit al llarg de tota l’Edat Mitjana des de la seva penetració a la literatura cortesana d’Europa a mitjans del segle XII. En aquest àmbit, el relat narra la venjança que un marit gelós executa en descobrir la relació d’amor cortès que la seva dona manté amb un vassall. El senyor assassina l’amant i li extreu el cor, que fa cuinar i presenta a la dama com una misteriosa vianda de gran valor, preparada exclusivament per a ella. Un cop ha devorat l’òrgan, la dona pregunta què era aquell aliment que tant li ha agradat; és aleshores quan el marit li revela que es tractava del cor del seu amant. En conèixer la veritat, l’esposa jura no tornar a menjar mai més res i mor...
Negociando con los monjes : estructuras y estrategias de parentesco en el reino de Pamplona (1050-1199)
(2020) Aparicio Lozano, Andrea; Lluch Bramon, Rosa; To Figueras, Lluís
[spa] Las familias aristocráticas desarrollaron entre 1050-1199, estructuras y estrategias de parentesco que funcionaron como un organismo lógico capaz de asegurar la reproducción familiar. Insertos en un contexto de importantes transformaciones estructurales, las estructuras de parentesco se caracterizaron por su continuidad: el parentesco persistió de forma bilateral como persistió la práctica de sucesión divisoria. La continuidad de las estructuras de parentesco y prácticas de herencia influyeron en las características particulares del feudalismo en el reino, pero no imposibilitaron el desarrollo de estrategias para asegurar la incorporación de las familias a las redes feudo-vasalláticas y la negociación del poder. Organizados a través de estrategias y estructuras de regulación y control internas, tanto la ostentación de monasterios, monasteriolos o iglesias particulares, como las donaciones pro anima a las abadías de Leire, Irache y la catedral de Pamplona permitieron la constitución de una memoria familiar, que además de dotar de cohesión e identidad las familias, permitieron la apertura de espacios de negociación de poder a su favor.
La menestralia manresana medieval: una radiografia social a la Manresa dels segles XIV i XV
(2020) Mas Craviotto, Adrià; Riera i Melis, Antoni, 1944-
[cat] El projecte que té a les mans el lector és el resultat de nombroses recerques sobre la ciutat de Manresa durant els segles XIV i XV, així com del complex teixit social que la formava, donava vitalitat i la situava –juntament amb altres elements– en la ciutat més important de la Catalunya Central. Estudiar els individus que vivien en aquest nucli fa més de sis-cents anys és una oportunitat extraordinària per comprendre millor la riquesa i el valor que tenia l’actual capital del Bages. En aquest projecte, s’ha proposat fer una radiografia de la societat manresana dels darrers segles medievals, examinant els nombrosos estaments que la composaven i posant el focus d’atenció sobre la classe menestral. Conèixer a fons els manresans del XIV-XV significa comprendre una mica més la complexitat i la fascinació que aquesta ciutat té a ulls de l’investigador. Aquest treball constitueix una oportunitat de treure a la llum les veus d’aquelles persones oblidades, entrar a les seves cases, veure què menjaven, a què es dedicaven o simplement com es deien i situar-les en el lloc que els correspon a la Història.
El nacimiento de los Estados Pontificios: un proceso de largo recorrido
(2017) Porcioles, Josep Maria; Buenacasa Pérez, Carles, 1970-
En la Edad Media, Roma reclama una autoridad sobre el resto de las iglesias basándose en hechos diferenciales, tales como su doble fundación apostólica, ser la Iglesia de la capital del Imperio, poseer los restos corpóreos de los fundadores de la religión cristiana (Pedro y Pablo) y, sobre todo, la cátedra de Pedro unida a la concesión de los plenos poderes de atar y desatar que Cristo le dio según se expresa en Mateo 14- 16. El papa va intentando con distintos medios y políticas intentar convertir esta autoridad moral en una potestad real y efectiva. Desde los tiempos de la Crisis del Siglo III (235-284), el emperador de Occidente ya no reside en Roma; lo hace en Milán, primero, y Rávena, después. El emperador de Oriente, reside en Constantinopla, desde donde ejerce su dominio y control en la parte del Imperio que le corresponde. Ante el abandono de Roma por dos monarcas, la persona que queda en Roma con más influencia socio-política es su obispo, a quien hemos optado en este trabajo por denominar “papa”, a pesar de ser conscientes del anacronismo que esta denominación supone en los primeros siglos del cristianismo. La situación se ve agravada en el momento que el emperador de Occidente es depuesto tras las invasiones bárbaras, cuando el emperador de Oriente querrá seguir controlando los aspectos religiosos del cristianismo lo que dará lugar a conflictos entre el papa y el emperador, que se suman a las complicadas relaciones políticas y de poder con los soberanos de los reinos germánicos occidentales. A partir de este momento, asistimos a una pugna de poder entre los invasores germánicos, el emperador de Bizancio y el obispo de Roma. Con la reconquista de Italia por Justiniano el papado está sometido completamente a la autoridad del emperador. La invasión de los longobardos, que ocupan prácticamente toda la península italiana, da lugar a una situación en la que el papa debe maniobrar para mantener su independencia frente a los nuevos conquistadores y también frente a su señor natural, el emperador. El papa sabe que, si quiere mantener su independencia en materia de fe, el primado religioso por el que tanto ha luchado en los siglos precedentes, necesita independizarse del Imperio y de los longobardos. Necesita convertirse en el jefe de un territorio independiente y libre de presiones externas. Busca la ayuda del poder militar de un pueblo no sujeto al Imperio y lo encuentra en el reino de los francos, con los que el papa concierta una alianza de interés mutuo. Gracias a ella, asistiremos al nacimiento de una nueva dinastía de reyes de Francia: los Carolingios y, también, a la fundación de los estados de la “República” de San Pedro. Estos hechos son trascendentales en la formación de la Europa moderna.
El llibre d'ordinacions de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona (1416-1505). Estudi i reedició
(2017) Marcé Sánchez, Jaume; Piñol Alabart, Daniel
L'objectiu principal és el d’oferir una reedició crítica d’aquelles ordinacions, acompanyada d’un estudi introductori que incorpori les darreres tendències dins la historiografia, incidint, sobretot, en els factors econòmics i d’intercanvi dels models de gestió hospitalària.
El camp de Tarragona a la visita pastoral de 1449-1450
(2019) Huguet Torres, Josep; Palau i Baduell, Josep M.; Piñol Alabart, Daniel
La principal motivació que ha empès la confecció d’aquest treball és la ferma voluntat d’una aproximació al dia a dia de les persones en temps medievals, buscant exhaustivament qualsevol indici que permeti la reconstrucció del seu modus vivendi i la seva mentalitat. És, així, una aproximació en clau antropològica d’una realitat reconstruïda, que si bé és inevitable fer-ho des dels paràmetres actuals, intenta aproparse a aquest passat que inexorablement s’escapa en la llunyania. L’objectiu central d’aquest treball és l’estudi de la societat a partir de l’anàlisi d’una visita pastoral, de manera que també hi ha un segon objectiu, que és l’edició d’una part de la visita pastoral a la diòcesi de Tarragona de l’any 1449-1450.
El Llibre del Mostassà de Puigcerdà: edició i estudi lingüístic
(2020) Puerta García, Marc; Piñol Alabart, Daniel
[cat] En el present treball final de màster faig una nova edició del Llibre del Mostassà de la vila de Puigcerdà, concretament, del manuscrit que data de 1485. Amb aquesta contribució, vull superar en termes paleogràfics, ecdòtics i lingüístics l’edició que proposava Salvador Galceran Vigué als anys setanta, la qual presenta diversos errors en aquest sentit. Així mateix, n’elaboro un estudi lingüístic per documentar exhaustivament aquelles paraules que, per diverses raons, són interessants des d’un punt de vista filològic. D’altra banda, també aprofundeixo en l’estudi de la mostassaferia, una institució d’origen medieval especialment important a la Corona d’Aragó, així com de la figura més representativa, el càrrec del mostassà, mitjançant la consulta de les fonts bibliogràfiques de referència en aquest àmbit i de l’edició d’altres llibres de mostassaferia conservats.
La gènesi de la institució notarial i la seva implantació a Catalunya: un motor cultural, social, econòmic i polític
(2019) Pérez Escribano, Albert; Baiges i Jardí, Ignasi J. (Ignasi Joaquim)
En l’àmbit de la història de la cultura escrita, pocs són els temes que hagin suscitat tant interès per part dels investigadors d’arreu d’Europa com l’estudi de la institució notarial. Consagrada com una de les institucions més antigues del nostre panorama politico-jurídic, la seva activitat fou fonamental per regular de forma sistemàtica i amb seguretat el tràfic jurídic de les societats occidentals. Així doncs, partint de la noció de la seva importància, el present treball té com a objectiu estudiar l’establiment de la institució notarial a Catalunya a la baixa edat mitjana, tot analitzant els seus precedents romans i alt-medievals, amb la voluntat de respondre al perquè de la seva constitució i quines van ser les seves aportacions a la societat catalana baix-medieval. Unes qüestions que resoldrem a partir de l’anàlisi dels essentialia de la institució notarial, que ens serviran com a fil conductor del nostre treball: el notari com a pública persona i l’instrumentum publicum dotat de fe pública com a mitjà de prova i constitutiu de dret. L’estudi es troba organitzat en quatre capítols, corresponent el primer a la formalització dels negocis jurídics entre particulars en època romana, l’evolució de l’escriptura com a mitjà probatori i el sorgiment dels tabelliones com a categoria professional de redactors de documents; el segon es centra en la continuïtat d’aquests precedents romans fins la constitució a l’occident europeu del document prebolonyès i el desenvolupament dels escrivents alt-medievals; el tercer presenta la formació de la doctrina notarial italiana i el seu establiment als territoris del Principat de Catalunya, parant atenció als fonaments de la institució notarial i la seva aportació a la societat catalana en el nou context socioeconòmic, cultural i polític de la baixa edat mitjana; i, en darrer lloc, el quart capítol analitza la implantació de la institució notarial a Catalunya a través dels registres notarials, parant atenció a les diferències territorials existents en l’adopció del sistema d’enregistrament de l’instrument notarial, sobretot a partir de les disposicions de les Corts de Perpinyà (1351) i el Concili de Tarragona (1364).
La figura de la mujer y el amor en la Comedia y en Leyli y Majnún
(2019) Montoro Verdugo, Cristina; Simó, Meritxell; De Nicola, Bruno
El objeto de esta investigación ha sido el de estudiar la figura de la mujer y del amor. Para hacerlo, hemos elegido dos obras cumbre de la literatura universal: Leyli y Majnún de Nizami y la Comedia de Dante Alighieri. Cada una a su manera, nos han proporcionado formas distintas de entender la mujer y el amor las cuales, una vez analizadas más en profundidad, nos han mostrado que, en realidad, no son tan diferentes. Así pues, lo que al principio fue una mera intuición ha resultado ser algo patente que, con el desarrollo de este estudio hemos logrado exponer, extender y matizar. Para ello hemos considerado también necesario dedicar una parte de esta investigación a intentar responder a los porqués surgidos tras comprobar las correspondencias existentes entre las distintas figuras de la mujer y la concepción del amor en ambos poemas.
Entre la xarxa i l'aixada. La relació dels pescadors amb la terra a la comarca de la Selva (Blanes – Lloret – Tossa) — 1400-1512 —
(2020) Ginot Julià, Antoni; Lluch Bramon, Rosa
Aquest treball sorgeix de la voluntat d’escriure una història social i econòmica dels pescadors en el sector del nostre litoral corresponent a la comarca històrica de la Selva. Ara bé, tal empresa requereix més temps, espai i dedicació que un simple treball final de màster. Així que aquí em centraré només en un dels diversos aspectes que s’abordaran més profundament en el futur. Per què triar aquest tema tan concret, doncs? Tot i que aquí conflueixen diversos interessos, cal dir que aquest treball pretén ser un retrobament entre dues germanes que molts cops son enteses per separat malgrat anar agafades de la mà: la història rural i la història marítima. Els pescadors són un punt fort d’unió entre el medi marítim i les comunitats rurals on viuen. Per això em sembla adequat abordar aquest tema des d’un aspecte que comparteixen amb la resta de vilatans i que és un àmbit molt propi de la pagesia: la propietat de terra. És a dir, la presència dels pescadors en les feixes de terra, vinya, boscos i horts dels termes, al costat dels seus veïns.
El monestir de Sant Joan d'Arle. La institucionalització del monacat femení a Occident a través de la Regula sanctarum uirginum del bisbe Cesari (segle VI).
(2018-09) Garri Catchot, Lorena; Jiménez Sánchez, Juan Antonio
[cat] La finalitat del treball que es presenta a continuació és, d’una banda, conèixer quines foren les característiques pròpies i inherents al primer monacat femení a Occident a través de l’estudi de la Regula sanctarum uirginum; d’altra banda, s’ha pretès una aproximació al coneixement de les mentalitats d’aquestes dones, de quin era el seu lloc a la societat, de com actuaven i es relacionaven a dintre d’un entorn i un context social determinat, i de com la seva condició d’inferioritat clara va acabar determinant el seu paper a dintre de l’Església, acceptat com l’única possibilitat d’alliberament que les permetia el control de la seva sexualitat.

El Dipòsit Digital ha actualitzat el programari. Contacteu amb dipositdigital@ub.edu per informar de qualsevol incidència.

Examinar

Enviaments recents