Comités de Ética Asistencial: Una necesidad creciente para la promoción de derechos en la Atención Primaria

Abstract

[spa] La bioética surge como un puente entre la ciencia y las humanidades que, desde su origen, se centra en una ética aplicada y evoluciona hasta consolidarse en una disciplina práctica en el campo sanitario. Los conflictos éticos que surgen en la atención clínica actual debido al avance de la tecnociencia, los cambios sociales y la nueva relación entre el profesional de salud y la persona usuaria, requieren mecanismos para tomar decisiones razonadas. Para apoyar los problemas de índole ética, la bioética ha irrumpido en hospitales a través de los Comités de Ética Asistencial (CEA). Estos CEA hospitalarios han desempeñado un papel de apoyo en la toma de decisiones que implican colisión de valores y en el fomento de la educación en bioética. Una realidad opuesta se identifica en la Atención Primaria (AP) donde existe una brecha notable en las publicaciones respecto a experiencias de este tipo de comités y de los conflictos éticos a los cuales se ven enfrentados sus equipos de salud. Experiencias pioneras en países como España, Noruega y Chile, y una iniciativa reciente en México, han hecho visible la relevancia de los CEA con especialización en AP (CEA-AP). Esto motivó a la investigadora a profundizar en la experiencia chilena, como fundadora y presidenta de un comité de este tipo, por cuatro años, y de su trabajo en la Oficina de Bioética del Ministerio de Salud. Este estudio tuvo como objetivo comprender la implementación y el desarrollo de los CEA-AP en Chile a partir de las perspectivas de sus integrantes y de referentes nacionales en bioética. Se utilizó una metodología cualitativa mediante grupos focales, entrevistas, y análisis documental, complementado con una comparación con las experiencias internacionales. Los resultados del estudio mostraron que los CEA-AP chilenos, han sido relevantes y útiles, al representar espacios de reflexión ética y ser el medio reconocido, dentro de la institución, para promover el enfoque de derechos. Por otra parte, los CEA-AP, por sus funciones específicas y las características de su composición, se posicionan como un aporte para desarrollar el modelo de atención centrada en las personas. No obstante, la experiencia chilena y la internacional han revelado que estos comités aún no cuentan con una legitimidad consolidada. En el caso de Chile, esto ocurre por barreras identificadas a nivel institucional y el desconocimiento de sus funciones, entre otros. También se identificaron factores facilitadores relacionados con el liderazgo, la resiliencia y la formación en bioética. Por ello esta tesis culmina con la propuesta de las bases de un modelo de implementación de CEA-AP para Chile basado en elementos normativos, organizativos y del enfoque de derechos. A través de esta investigación se abren nuevos horizontes para la investigación en la aplicación práctica de la bioética en el ámbito de la Atención Primaria.

[cat] La bioètica sorgeix com un pont entre la ciència i les humanitats que, des del seu origen, se centra en una ètica aplicada i evoluciona fins a consolidar-se com una disciplina pràctica en l’àmbit sanitari. Els conflictes ètics que apareixen en l’atenció clínica actual, a causa de l’avenç de la tecnociència, els canvis socials i la nova relació entre el professional de salut i la persona usuària, requereixen mecanismes per prendre decisions raonades. Per donar suport als problemes d’indole ètica, la bioètica ha irromput als hospitals a través dels Comitès d’Ètica Assistencial (CEA). Aquests CEA hospitalaris han exercit un paper de suport en la presa de decisions que impliquen col·lisió de valors i en la promoció de l’educació en bioètica. Una realitat oposada s’identifica en l’Atenció Primària (AP), on existeix una bretxa notable en les publicacions relatives a experiències d’aquest tipus de comitès i dels conflictes ètics als quals s’enfronten els seus equips de salut. Experiències pioneres en països com Espanya, Noruega i Xile, i una iniciativa recent a Mèxic, han fet visible la rellevància dels CEA amb especialització en AP (CEA-AP). Això va motivar la investigadora a aprofundir en l’experiència xilena, com a fundadora i presidenta d’un comitè d’aquest tipus durant quatre anys, i per la seva feina a l’Oficina de Bioètica del Ministeri de Salut. Aquest estudi va tenir com a objectiu comprendre la implementació i el desenvolupament dels CEA-AP a Xile a partir de les perspectives dels seus integrants i de referents nacionals en bioètica. Es va utilitzar una metodologia qualitativa mitjançant grups focals, entrevistes i anàlisi documental, complementada amb una comparació amb les experiències internacionals. Els resultats de l’estudi van mostrar que els CEA-AP xilens han estat rellevants i útils, en representar espais de reflexió ètica i constituir el mitjà reconegut, dins de la institució, per promoure l’enfocament de drets. D’altra banda, els CEA-AP, per les seves funcions específiques i les característiques de la seva composició, es posicionen com un aport per desenvolupar el model d’atenció centrada en les persones. Tanmateix, l’experiència xilena i la internacional han revelat que aquests comitès encara no disposen d’una legitimitat consolidada. En el cas de Xile, això ocorre per barreres identificades a nivell institucional i pel desconeixement de les seves funcions, entre altres factors. També es van identificar factors facilitadors relacionats amb el lideratge, la resiliència i la formació en bioètica. Per això, aquesta tesi culmina amb la proposta de les bases d’un model d’implementació de CEA-AP per a Xile basat en elements normatius, organitzatius i en l’enfocament de drets. A través d’aquesta investigació s’obren nous horitzons per a la recerca en l’aplicació pràctica de la bioètica en l’àmbit de l’Atenció Primària.