Misoginia digital y organización afectiva del odio: Una síntesis narrativa sobre la tecnopolítica antifeminista
| dc.contributor.advisor | Coll-Planas, Gerard | |
| dc.contributor.author | da Cunha Silveira, Vitória | |
| dc.date.accessioned | 2026-09-04T09:00:42Z | |
| dc.date.available | 2026-09-04T09:00:42Z | |
| dc.date.issued | 2026-03-16 | |
| dc.description | Màster d'Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania, Universitat de Barcelona, Facultat de Geografia i Història: Curs: 2024-2025, Tutor: Coll-Planas, Gerard | |
| dc.description.abstract | [spa] El presente Trabajo de Fin de Máster analiza la misoginia digital como un afecto político central en la articulación comunicativa de la extrema derecha contemporánea. Lejos de concebirse como un fenómeno marginal o exclusivamente discursivo, la misoginia es abordada como una tecnología afectiva que permite la cohesión de alianzas políticas heterogéneas, la producción de identidades antagonistas y la normalización de la violencia simbólica en entornos digitales. La investigación adopta un diseño cualitativo basado en una Revisión Sistemática de la Literatura (RSL) y una Síntesis Narrativa, siguiendo los lineamientos metodológicos de Petticrew y Roberts (2006) y Popay et al. (2006). El corpus analizado está compuesto por estudios académicos recientes sobre antifeminismo, extrema derecha y misoginia en plataformas digitales, que abarcan distintos contextos nacionales y regionales, principalmente europeos y latinoamericanos. A partir de la síntesis de estos trabajos, se identifican patrones recurrentes en la instrumentalización de la misoginia como marco discursivo y afectivo, lo que permite observar la reiteración de lógicas similares de resentimiento, victimización masculina y apelación a la “familia” y la “naturaleza” en escenarios sociopolíticos diversos. Estos hallazgos sugieren que, más allá de las especificidades nacionales, la misoginia digital opera como un dispositivo transversal que articula comunidades afectivas antifeministas y refuerza dinámicas de exclusión y antagonismo político. El trabajo concluye que la misoginia digital funciona como un elemento estructurante de la extrema derecha contemporánea, no solo como estrategia retórica, sino como una gramática afectiva que reorganiza el malestar social en clave reaccionaria. Desde esta perspectiva, el estudio aporta una lectura integrada de la dimensión afectiva, comunicativa y política del antifeminismo digital, con implicaciones relevantes para el análisis crítico del poder y las políticas de igualdad. [cat] Aquest Treball de Fi de Màster analitza la misogínia digital com un afecte polític central en 3l’articulació comunicativa de l’extrema dreta contemporània. Lluny de concebre’s com un fenomen marginal o exclusivament discursiu, la misogínia s’aborda com una tecnologia afectiva que permet la cohesió d’aliances polítiques heterogènies, la producció d’identitats antagonistes i la normalització de la violència simbòlica en entorns digitals. La recerca adopta un disseny qualitatiu basat en una Revisió Sistemàtica de la Literatura (RSL) i una Síntesi Narrativa, seguint els lineaments metodològics de Petticrew i Roberts (2006) i Popay et al. (2006). El corpus analitzat està format per estudis acadèmics recents sobre antifeminisme, extrema dreta i misogínia en plataformes digitals, que abasten diferents contextos nacionals i regionals, principalment europeus i llatinoamericans. A partir de la síntesi d’aquests treballs, s’identifiquen patrons recurrents en la instrumentalització de la misogínia com a marc discursiu i afectiu, cosa que permet observar la reiteració de lògiques similars de ressentiment, victimització masculina i apel·lació a la “família” i la “natura” en escenaris sociopolítics diversos. Aquests resultats suggereixen que, més enllà de les especificitats nacionals, la misogínia digital opera com un dispositiu transversal que articula comunitats afectives antifeministes i reforça dinàmiques d’exclusió i antagonisme polític. El treball conclou que la misogínia digital funciona com un element estructurant de l’extrema dreta contemporània, no només com a estratègia retòrica, sinó com una gramàtica afectiva que reorganitza el malestar social en clau reaccionària. Des d’aquesta perspectiva, l’estudi aporta una lectura integrada de la dimensió afectiva, comunicativa i política de l’antifeminisme digital, amb implicacions rellevants per a l’anàlisi crítica del poder i les polítiques d’igualtat. [eng]This Master’s Thesis analyses digital misogyny as a central political affect in the communicative articulation of the contemporary far right. Rather than being understood as a marginal or merely discursive phenomenon, misogyny is approached as an affective technology that enables the cohesion of heterogeneous political alliances, the production of antagonistic identities, and the normalization of symbolic violence within digital environments. The research adopts a qualitative design based on a Systematic Literature Review (SLR) and a Narrative Synthesis, following the methodological guidelines proposed by Petticrew and Roberts (2006) and Popay et al. (2006). The analysed corpus consists of recent academic studies on antifeminism, the far right, and digital misogyny, covering different national and regional contexts, mainly in Europe and Latin America. Through the synthesis of these studies, the research identifies recurring patterns in the instrumentalization of misogyny as a discursive and affective framework, allowing for the observation of similar logics of resentment, male victimhood, and appeals to “family” and “nature” across diverse sociopolitical settings. These findings suggest that, beyond national specificities, digital misogyny operates as a transversal device that articulates antifeminist affective communities and reinforces dynamics of political exclusion and antagonism. The thesis concludes that digital misogyny functions as a structuring element of the contemporary far right, not only as a rhetorical strategy but as an affective grammar that reorganizes social malaise in reactionary terms. From this perspective, the study offers an integrated reading of the affective, communicative, and political dimensions of digital antifeminism, with relevant implications for critical analyses of power and equality policies. | |
| dc.format.extent | 178 p. | |
| dc.format.mimetype | application/pdf | |
| dc.identifier.uri | https://hdl.handle.net/2445/231276 | |
| dc.language.iso | spa | |
| dc.rights | cc-by-nc-nd (c) da Cunha Silveira, Vitória, 2025 | |
| dc.rights.accessRights | info:eu-repo/semantics/openAccess | |
| dc.rights.uri | http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/ | |
| dc.source | Màster Oficial - Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania | |
| dc.subject.classification | Estudis de dones | cat |
| dc.subject.classification | Estudis de gènere | cat |
| dc.subject.classification | Misogínia | cat |
| dc.subject.classification | Antifeminisme | cat |
| dc.subject.classification | Treballs de fi de màster | |
| dc.subject.classification | Extrema dreta | cat |
| dc.subject.other | Women's studies | eng |
| dc.subject.other | Gender studies | eng |
| dc.subject.other | Misogyni | eng |
| dc.subject.other | Anti-feminism | eng |
| dc.subject.other | Master's thesis | |
| dc.subject.other | Right-wing extremists | eng |
| dc.title | Misoginia digital y organización afectiva del odio: Una síntesis narrativa sobre la tecnopolítica antifeminista | |
| dc.type | info:eu-repo/semantics/masterThesis |
Fitxers
Paquet original
1 - 1 de 1
Carregant...
- Nom:
- TFM_da Cunha_Silveira_Vitória.pdf
- Mida:
- 3.12 MB
- Format:
- Adobe Portable Document Format