Nota sobre la tècnica de tractament de la sordesa de Francesca Rovira (1914). Implicacions pedagògiques

Abstract

S'aporten dades sobre un text poc conegut i una tècnica de recuperació de la funció auditiva que fou desenvolupada per Francesca Rovira a partir de 1912, sembla que amb resultats bons, tot i que eren parcials. La tècnica es basa en els estímuls continuats, juntament amb massatge de les zones temporal i occipital del crani. El mecanisme possible de la millora és la regeneració de les fibres nervioses. El treball s'ubica dins de la línia de col·laboració entre metges i pedagogs que fou bastant fèrtil en aquells anys. L'autora fou directora d'un Museu Pedagògic Experimental, fundat el 1905 a Barcelona, que va publicar una revista 'La Evolución Pedagógica (1909). Significa un intent de renovació pedagògica,. des del punt de vista d'escoles obertes i lliures, en una línia social de lliurepensament. Entre els seus col·laboradors destaquen Diego Ruiz, Víctor Melcior, Ignasi Valentí Vivó, Rafael Rodríguez Méndez, aquests dos catedràtics de la facultat de medicina ¡Santiago Valentí Campo També té interès des del punt de vista de la promoció de l'activitat de la dona, amb una relació de cinc col·laboradores, entre elles M. García del Real de Madrid.