Els Consells de Barri i la millora de la governança local

Abstract

Les polítiques de participació ciutadana en les administracions públiques locals del nostre país han assolit una situació de maduresa institucional després de la seva ràpida emergència i extensió durant la darrera dècada del segle passat i la primera del present segle XXI. D’antuvi1, aquestes administracions es van definir amb una lògica eficientista, on allò important era actuar per superar els dèficits del model franquista anterior. Amb el temps, però, evolucionen cap a un nou caràcter, que s’anomenarà “relacional”, i que se centrarà en com actuar. Així, s’impulsarà l’obertura de la gestió dels afers públics al conjunt d’actors que hi concorren, ja sigui des de l’interès, l’oportunitat o la necessitat. Això vol dir que es promourà la implicació i la participació de la ciutadania per a la millora i legitimació de les decisions públiques. Aquest trànsit, tal com es detallarà en aquesta tesina, suposa la resposta a un seguit de reptes de caràcter democràtic i social que han hagut de fer front les nostres societats i sistemes de govern. Alhora, aquests requeriments han actuat com un factor clau en l’esmentat consolidament de les polítiques participatives i en la promoció de la seva institucionalització. Tanmateix, el fet que s’hagi produït una maduresa institucional també ha suposat situar aquestes polítiques de participació sota el focus de l’anàlisi i l’avaluació. Aquest examen s’ha estès des d’aquelles experiències més puntuals i concretes (processos participatius) fins a aquells espais més estables i estructurats (òrgans de participació).