Protesta, repressió i gestió neoliberal. Un estudi de cas a la ciutat de Barcelona (2008-2013)

Abstract

[cat] Aquesta recerca és el resultat de l’estudi de l’actuació del sistema penal estàtic i dinàmic quan té com a objectiu reprimir l’acció col·lectiva dels moviments socials –dedicats a la defensa dels drets socials i a la denúncia de la impunitat i de la violència de l’aparell repressiu– a la ciutat de Barcelona en el període 2008-2013. El cas escollit és la ciutat de Barcelona pel fet de ser un autèntic laboratori dels moviments socials, tant actualment com al llarg de la història. La rellevància de la investigació també ve donada pel moment social escollit. La crisi econòmica significa importants transformacions econòmiques i socials que, juntament amb una sèrie d’oportunitats polítiques, acceleren un cicle d’acció col·lectiva a tot l’Estat espanyol de caràcter democratizador. El moment escollit és clau perquè la gestió neoliberal de la crisi ha fet necessari el creixement de mesures de control i sanció pel que fa l’ús dels serveis i les prestacions públiques, justificades per un discurs de la responsabilitat individual, a la vegada, que ha suposat austeritat, també, pel sistema penal, però no n’ha reduït la seva capacitat punitiva. Per comprendre la lògica de l’actuació del sistema penal enfront de la protesta social i la interacció entre les dues variables la recerca presenta un ric debat entre les aportacions que provenen de la sociologia criminològica, de la sociologia jurídica i de la sociologia dels moviments socials. El meu punt de partida epistemològic és crític, parcial i situat i la recerca és fruit del pluralisme metodològic i de l’ús d’una metodologia quantitativa i qualitativa combinades, amb més protagonisme de la segona. La recerca conclou que el sistema penal ha respost amb una rellevant contundència repressiva enfront de la protesta i s’ha saltat molts dels principis garantistes. Un sistema policial amb més recursos (on l’austeritat sembla no haver-se fet sentir) i amb més capacitat de vigilància, i un sistema judicial fent ús de mesures excepcionals, o unes acusacions fiscals, acompanyades per acusacions de la mateixa administració, absolutament desproporcionades, visibilitzen aquest enduriment. La modificació d’una legislació penal i administrativa que ha tipificat nous delictes i infraccions és la demostració d’una clara aposta per un enduriment dels delictes penals que es poden donar en el context de protesta i per una aposta per la via administrativa. La investigació, també, explica que la lògica de la interacció entre el sistema penal i l’acció col·lectiva dels moviments socials i antirepressius està determinada per com actua el sistema penal enfront de la protesta, per la resposta de la protesta enfront d’aquesta actuació, però, també, per la reacció d’altres actors o de l’opinió pública en general. A la vegada, que variables com el moment de l’acció col·lectiva, els marcs d’interpretació dels moviments, la identitat o l’ús de les xarxes socials apareixen com a fonamentals per entendre aquesta lògica d’interacció. Aquestes variables, però, només es poden comprendre en un context determinat, marcat per una situació de malestar i una sensació de privació, que, juntament amb la falta d’alternatives dels diferents partits polítics i la seva dependència de les ordres del mercat, provoca que l’hegemonia del poder establert quedi tocada. La recerca acaba apuntant que si bé el poder ha d’acabar integrant algunes demandes provinents d’una protesta que es reivindica contra la impunitat i la violència policial i la severitat penal, l’Estat penal no deixa d’endurir-se.