A Multicomponent Communication Intervention to Reduce the Psycho-Emotional Effects of Critical Illness in ICU Patients Related to Their Level of Consciousness: CONECTEM

Abstract

Antecedents/Objectius: Els pacients ingressats a les unitats de cures intensives (UCI) s’enfronten a situacions clíniques complexes que afecten tant el seu estat físic com el seu benestar psicològic. Els trastorns psicoemocionals, com ara el dolor, l’ansietat i l’estrès posttraumàtic, són altament prevalents en aquest context i afecten de manera significativa tant l’experiència del pacient com la qualitat de l’atenció proporcionada. Una comunicació efectiva pot ajudar a gestionar l’estat psicoemocional dels pacients i prevenir trastorns post-UCI. L’objectiu és avaluar l’efectivitat de la intervenció comunicativa CONECTEM en la millora del benestar psicoemocional dels pacients crítics ingressats a la UCI, pel que fa al dolor, l’ansietat i els símptomes d’estrès posttraumàtic.<strong>Mètodes:</strong> Es va dur a terme un estudi quasi-experimental amb un disseny pre–post-test i amb un grup control i un grup intervenció. L’estudi es va realitzar en dues UCIs d’un hospital terciari d’Espanya. Es van incloure un total de 111 pacients crítics i 180 interaccions infermera–pacient segons els criteris d’inclusió/exclusió. Les interaccions es van classificar segons el nivell de consciència del pacient en tres grups: G1 (Glasgow 15), G2 (Glasgow 14–9) i G3 (Glasgow < 9). En funció de les dificultats de comunicació del pacient, les infermeres seleccionaven una de les tres estratègies comunicatives de la intervenció CONECTEM (BAA low-tech, pictogrames, pissarra magnètica i musicoteràpia). El dolor es va avaluar mitjançant l’escala EVA o BPS, l’ansietat amb l’STAI i els símptomes de TEPT amb l’IES-R. L’escala RASS es va utilitzar per valorar el grau de sedació i agitació en pacients crítics amb ventilació mecànica. L’anàlisi de dades es va dur a terme amb ANOVA de mesures repetides per al pre–post-test, així com amb el test de correlació de Pearson i les proves estadístiques U de Mann–Whitney o Kruskal–Wallis.<strong>Resultats:</strong> Els resultats van mostrar diferències pre–post consistents amb el dolor després de la intervenció en pacients amb puntuacions Glasgow de 15 (p < 0,001) i de 14–9 (p < 0,001), i també en l’ansietat (p = 0,010), reduint aquest símptoma del 50% en el pre-test al 26,7% en el post-test. Els pacients del grup intervenció amb nivells de consciència (Glasgow 15–9) van tendir a disminuir els seus símptomes d’estrès posttraumàtic, amb reduccions en les mitjanes de l’escala IES en pacients amb Glasgow 15 [24,7 (±15,20) vs. 22,5 (±14,11)] i en pacients amb Glasgow 14–9 [30,2 (±13,56) vs. 27,9 (±11,14)], tot i que això no va ser significatiu. Atès que els pacients amb Glasgow inferior a 9 estaven profundament sedats (RASS -4), no es van observar diferències pre–post en relació amb els nivells d’agitació.<strong>Conclusions:</strong> Els resultats de la intervenció comunicativa CONECTEM van mostrar diferències entre les avaluacions pre i postintervenció en pacients amb una puntuació de la Glasgow Coma Scale de 15–9 pel que fa al dolor. Aquests resultats són coherents amb un possible benefici de la intervenció comunicativa CONECTEM, encara que calen estudis addicionals amb dissenys que permetin una inferència causal més sòlida per avaluar el seu impacte en el benestar psicoemocional dels pacients crítics