Caracterització dialectal del Diccionari Aguiló. A partir de les dades de Menorca, Eivissa i Formentera

Abstract

L'obra lexicogràfica de Marià Aguiló és catalogada pels estudiosos com un aplec de materials de la llengua antiga, complementats de manera secundària amb aportacions dialectològiques i onomàstiques. Si bé és cert que quantitativament el cabal d'informació referent a la llengua antiga té un paper predominant al llarg de l'obra, cal no bandejar la importància de la resta de les dades que brinda. En aquest estudi es farà una aproximació al caràcter dialectològic dels materials d'Aguiló, de manera que es prescindirà de la informació històrica, toponímica i antroponímica. El fet que sigui una obra poc estudiada amb valor dialectològic poc conegut, fa necessari un estudi que ajudi a tenir una visió global del Diccionari Aguiló (DA) en aquest camp per poder desmuntar, si cal, alguns prejudicis. Una anàlisi completa de l'obra partint de totes les referències dialectals hauria excedit les dimensions d'aquest estudi, per la qual cosa s'han escollit unes àrees determinades a manera de referència. Malgrat les precaucions necessàries a l'hora d'extrapolar-ne els resultats, una anàlisi d'aquestes característiques ja pot oferir una primera aproximació a l'obra i orientar l'usuari del diccionari en la seva recerca.