La concepció del temps en l'obra poètica de Joan Brossa. Una aproximació a Suite tràmpol o el compte enrera i a «Sumari astral»

Abstract

En aquest article es vol resseguir la concepció del temps en l’obra poètica de Joan Brossa (1919-1998). Per a fer-ho, s’examinaran alguns dels poemes en què el jo poètic analitza la momentaneïtat en què viu l’home: una temporalitat subjectiva, que Brossa extreu del temps cronològic lineal i immortalitza en el poema per tal d’evidenciar les contradiccions i les limitacions de l’ésser humà, així com per a denunciar les injustícies que l’oprimeixen. A més, es posarà el focus en dues de les seves darreres produccions poètiques, compostes pocs anys abans de morir, en què aquesta temporalitat es fa més evident: el poemari Suite tràmpol o el compte enrera (1992), on el poeta juga amb una doble realitat temporal —progressiva, en números romans, i regressiva, en numeració aràbiga—; i el poema «Sumari astral» (1997), un dels més enigmàtics de l’autor —considerat el seu «testament poètic»—, que està dividit en tres tempos diferents.