Gervasi Costa Llobateras (1810-1851): un altre filòsof osonenc

Abstract

Fregant a l'uníson els freds llambordins dels carrers tortuosos, recorrien la vella ciutat levítica en una llarga i ordenada processó de dues rengleres de quaranta-sis homes. La sagrada comitiva era presidida per una terna que els guiava en aquest viatge iniciàtic per una ciutat santa que s'enfosquia en un dia fred d'hivern, quatre dies abans del Nadal de 1833. Els unia una mateixa fe i una mateixa opció: acabaven de rebre ordes sagrats i els oferien en mostra pública tot visitant les esglésies de la Ciutat deis Sants. L'honor de presidir la processó requeia en un dels preveres de nova ordenació, que se situava al mig tot lluint la capa pluvial, i a banda i banda l'acompanyaven un nou diaca i un sotsdiaca. Tots ells eren triats per la seva virtut i pel seu merit. Josep Antoni Estrada era el diaca, Jaume Balmes, el sotsdiaca i Gervasi Costa el nou preve­re. Tot i que en la processó dels nou ordenats hi havia homes que en els anys a venir marcarien època o bé destacarien en un temps prou difícil com Anto­ni Maria Claret, Benet Vilamitjana, Maria Aguilar o el mateix Balmes (Casa­noves I, 218), aquell dia el paper més rellevant de la festa era per Gervasi Costa, un home que passa silenciosament per la vida i que avui ja tan difícil és trobar notícies sobre la seva persona com obtenir la seva obra impresa.