La influència en l’aprenentatge de pràctiques educatives amb tecnologies digitals en l’educació obligatòria: una revisió sistemàtica. Informe de Recerca

Abstract

Les tecnologies digitals s'han tornat omnipresents en l'activitat de les persones i en la majoria de les esferes de les seves vides (Floridi, 2014). Des del seu sorgiment, les diferents administracions educatives s'han preocupat de formar als estudiants i als docents en el seu ús i per a fomentar una competència digital que vagi més enllà d'un ús instrumental. En el nostre context educatiu, diferents organismes com la UNESCO, l'OCDE i la Unió Europea han engegat polítiques educatives que han perseguit l'increment de la seva presència en educació. Per una banda, a través del foment de la competència digital en docents -sobretot en el seu ús pedagògic- i en estudiants, proposant marcs de competència digital ciutadana i marcs de competència digital docent (Comissió Europea, 2017; UNESCO, 2019; Vuorikari et al., 2022). Per l'altra, diferents països han fet i estan fent esforços a través de plans de digitalització per a equipar els centres educatius amb la infraestructura necessària per a dur-ho a terme, així com dotant de dispositius als estudiants, com és el cas del Digital Education Action Plan 2021-2027 de la Unió Europea (European Comission, 2023). Aquest pla s'ha traduït en els diferents països de la UE, en el cas espanyol a través del Plan de Digitalización y Competencias Digitales del Sistema Educativo (INTEF, 2022) i a Catalunya a través del Pla d'Educació Digital de Catalunya 2020-2023 (Generalitat de Catalunya, 2020).