La manca de socialització incrementa el risc de morir

Abstract

Les relacions socials són un element essencial del benestar de les persones. Fa temps que se sap que tenen un paper fonamental en el manteniment de la salut. De manera paral·lela, també se sap que els sentiments d'aïllament social i de solitud influeixen negativament no només en la vida mental i en la sensació subjectiva de benestar, sinó també en molts aspectes fisiològics que afavoreixen el desenvolupament de malalties orgàniques. S'han fet molts estudis sobre el tema. Van adquirir una força importància durant els confinaments que la major part de països del món van imposar durant la pandèmia de covid-19. Com a mínim, una part dels trastorns associats a ansietat, estrès i depressió que algunes persones han experimentat i que en alguns casos continuen experimentant, especialment però no únicament entre els adolescents i joves, tenen aquest origen durant la pandèmia. Malgrat l'existència de molts treballs, el fet que cada estudi hagi examinat un aspecte concret de les sensacions d'aïllament social o de soledat i que ho hagi fet sobre un element específic de la salut física o mental fa que sigui difícil treure'n conclusions generals. Per posar-hi remei, l'epidemiòleg Yashuang Zhao, el fisiòleg i nutricionista Maoquing Wang i els seus col·laboradors, de diverses universitats i centres de recerca xinesos, han realitzat una metaanàlisi que ha inclòs més de dos milions de persones més grans de 18 anys. Segons les conclusions de l'estudi, que han publicat a la revista Nature Human Behavior, l'aïllament social i la soledat afecten processos fisiològics clau per a la salut, com els implicats en el funcionament del sistema immunitari i neuroendocrí, en els cicles de vigília i son, en processos autoinflamatoris i en la fisiologia dels lípids. En conjunt, aquests processos ajuden a explicar el deteriorament de la salut de les persones que experimenten aïllament social o soledat, i també un increment considerable del risc de mortalitat.