Fitxers
Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Tots els drets reservats
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/231977
Competencias para el acogimiento en familia extensa de adolescentes y la dimensión escolar: la intervención socioeducativa grupal
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
Contribució addicional
ISSN de la revista
Títol del volum
Resum
[spa] El acogimiento en familia extensa constituye una medida prioritaria del sistema de protección, siendo la más ampliamente utilizada, aunque continúa siendo la que recibe menor apoyo, recursos y formación. Esta realidad resulta especialmente sensible dada la complejidad del ejercicio del rol acogedor, en particular cuando se acoge a adolescentes, y su incidencia en la implicación y apoyo escolar. Persisten vacíos en la investigación sobre las fortalezas y retos de las personas acogedoras en este apoyo y sobre cómo los programas socioeducativos grupales pueden influir en el ámbito escolar. Por ello, la presente tesis explora, en el marco de programas grupales de apoyo al acogimiento en familia extensa, la relación entre las competencias del rol acogedor que se trabajan en el programa y el progreso educativo de los y las adolescentes, con la finalidad de orientar futuras intervenciones socioeducativas. La investigación empleó un diseño mixto de tipo convergente-paralelo organizado en fases secuenciales. En la primera fase, se aplicaron cuestionarios ad hoc preintervención sobre las competencias del rol acogedor a 17 personas acogedoras participantes del Programa de Formación para el Acogimiento en Familia Extensa (PFAFE) y a 8 profesionales dinamizadores y dinamizadoras. Las personas acogedoras aportaron información sobre la situación escolar de 14 adolescentes, para explorar asociaciones. En una segunda fase, se aplicaron los cuestionarios postintervención, y posteriormente se realizaron grupos de discusión con personas acogedoras y profesionales. Finalmente, un estudio de casos múltiples con 3 acogimientos incluyó a 5 personas acogedoras, 4 adolescentes y 4 profesionales, combinando cuestionarios y entrevistas. Los y las adolescentes presentaron un nivel educativo globalmente estable. Las necesidades se focalizan en el Compromiso académico, Seguimiento y planificación de tareas y estudio, y experiencias concretas de malestar. Se identifican fortalezas en la dimensión emocional, conductual, y relacional en el centro y en el apoyo educativo. Las asociaciones se concentran entre las competencias Percepción del rol acogedor, Comunicación, afecto y aceptación, Creencias y expectativas ajustadas a la etapa de desarrollo, Apoyo social, Normas y supervisión, e Implicación en el ámbito escolar, y las dimensiones escolares Emocional, Conductual y el Seguimiento y planificación de tareas y estudio, señalando tanto fortalezas como retos en línea base. Tras la participación en el programa, se identificaron cambios en las competencias anteriores, aunque con márgenes de mejora concretos. Los factores facilitadores del cambio se vinculan con contenidos específicos del programa y con dinámicas experienciales, interactivas y de ayuda mutua, mientras que los obstáculos se relacionan con la escasez de recursos de apoyo. Se proponen mejoras como la participación del y de la adolescente y la incorporación de contenidos específicos de apoyo escolar. La investigación identifica focos críticos y fortalezas en la implicación escolar de las personas acogedoras y la situación escolar del y de la adolescente en acogimiento, útiles para profesionales del sistema de protección y centros educativos. Los análisis pre-post señalan competencias especialmente sensibles a la intervención grupal y otras que requieren acompañamiento continuado. Se propone diseñar programas con contenidos específicos de apoyo escolar, incorporar la participación activa del y de la adolescente.
[cat] L’acolliment en família extensa constitueix una mesura prioritària del sistema de protecció, sent la més àmpliament utilitzada, tot i que continua sent la que rep menys suport, recursos i formació. Aquesta realitat és especialment sensible atesa la complexitat de l’exercici del rol acollidor, en particular quan s’acullen adolescents, i la seva incidència en la implicació i el suport escolar. Persisteixen buits en la recerca sobre les fortaleses i reptes de les persones acollidores en aquest suport i sobre com els programes socioeducatius grupals poden influir en l’àmbit escolar. Per aquest motiu, la present tesi explora, en el marc de programes grupals de suport a l’acolliment en família extensa, la relació entre les competències del rol acollidor que es treballen al programa i el progrés educatiu dels i les adolescents, amb la finalitat d’orientar futures intervencions socioeducatives. La recerca va adoptar un disseny mixt de tipus convergent-paral·lel organitzat en fases seqüencials. En la primera fase es van aplicar qüestionaris ad hoc preintervenció sobre les competències del rol acollidor a 17 persones acollidores participants del Programa de Formació per a l’Acolliment en Família Extensa (PFAFE) i 8 professionals dinamitzadors y dinamitzadores. Les persones acollidores van aportar informació sobre la situació escolar de 14 adolescents per explorar associacions. En una segona fase es van aplicar els qüestionaris postintervenció, i posteriorment es van realitzar grups de discussió amb persones acollidores i professionals. Finalment, un estudi de casos múltiples amb 3 acolliments que inclou 5 persones acollidores, 4 adolescents i 4 professionals, combinant qüestionaris i entrevistes. Els i les adolescents van presentar un nivell educatiu globalment estable. Les necessitats se centren en el Compromís acadèmic, el Seguiment i la planificació de tasques i estudi, i experiències concretes de malestar. S’identifiquen fortaleses en la dimensió emocional, conductual i relacional al centre, i en el suport educatiu. Les associacions es concentren entre les competències Percepció del rol acollidor, Comunicació, afecte i acceptació, Creences i expectatives ajustades a l’etapa de desenvolupament, Suport social, Normes i supervisió, i Implicació en l’àmbit escolar, i les dimensions escolars Emocional, Conductual i el Seguiment i planificació de tasques i estudi, assenyalant fortaleses i reptes en línia base. Després de la participació al programa es van identificar canvis en aquestes competències, encara que amb marges de millora concrets. Els factors facilitadors es vinculen amb continguts específics del programa i amb dinàmiques vivencials, interactives i d’ajuda mútua, mentre que els obstacles es relacionen amb l’escassetat de recursos de suport. Es proposen millores com la participació del i de la adolescent i la incorporació de continguts específics d’acompanyament escolar. La recerca identifica eixos crítics i fortaleses en la implicació escolar de les persones acollidores i en la situació escolar del i de l’adolescent en acolliment, útils per als professionals del sistema de protecció i dels centres educatius. Les anàlisis pre-post assenyalen competències especialment sensibles a la intervenció grupal i altres que requereixen un acompanyament continuat. Es proposa dissenyar programes amb continguts específics de suport escolar i incorporar la participació activa del i de l’adolescent.
[eng] Kinship foster care is is a priority measure within the protection system and the most widely used, although it continues to receive the least support, resources and training. This reality is particularly sensitive given the complexity of the caregiving role, especially when fostering adolescents, and its impact on school involvement and support. Significant gaps remain in research on the strengths and challenges of kinship carers in this support and on how group socio-educational programmes can influence the school context. Therefore, this thesis explores, within the context of group programmes to support kinship care, the relationship between the kinship caregivers' skills developed in the programme and the educational progress of adolescents, with the aim of guiding future socio-educational interventions. The research employed a mixed convergent-parallel design organised into sequential phases. In the first phase, ad hoc pre-intervention questionnaires on kinship caregivers' skills were administered to 17 carers participating in the Kinship Foster Care Training Programme (KFCTP) and to 8 professional facilitators. The kinship carers provided information on the school situation of 14 adolescents in order to explore associations. In a second phase, post-intervention questionnaires were administered, followed by focus group discussions with kinship carers and professionals. Finally, a multiple case study involving 3 foster care placements included 5 foster carers, 4 adolescents and 4 professionals, combining questionnaires and interviews. The adolescents presented an overall stable educational level. Their needs focus on Academic commitment, Follow-up and planification of schoolwork and study, and specific experiences of discomfort. Strengths are identified in the emotional, behavioural, and relational dimensions at school and in educational support. The associations are particularly concentrated among the competencies of Perception of the caregiving role, Communication, affection and acceptance, Beliefs and expectations adjusted to the developmental stage, Social support, Rules and supervision, and School involvement and the academic dimensions of Emotional, Behavioural and Follow-up and planification of schoolwork and study, showing both strengths and challenges at baseline. After participating in the programme, changes were identified in the above competencies, although there was room for improvement in specific areas. The factors facilitating change are linked to specific programme content and experiential, interactive and mutual support dynamics, while the obstacles are related to a lack of support resources. Improvements are proposed, such as the participation of adolescents and the introduction of specific school support content. The research identifies critical areas and strengths in the school involvement of kinship carers and the school situation of adolescents in care, which can be useful for both professionals in the protection system and educational centres. Pre-post analyses highlight skills that are particularly sensitive to group intervention and others that require ongoing support. It is proposed to design programmes with specific content related to school involvement and to incorporate the active participation of adolescents.
[cat] L’acolliment en família extensa constitueix una mesura prioritària del sistema de protecció, sent la més àmpliament utilitzada, tot i que continua sent la que rep menys suport, recursos i formació. Aquesta realitat és especialment sensible atesa la complexitat de l’exercici del rol acollidor, en particular quan s’acullen adolescents, i la seva incidència en la implicació i el suport escolar. Persisteixen buits en la recerca sobre les fortaleses i reptes de les persones acollidores en aquest suport i sobre com els programes socioeducatius grupals poden influir en l’àmbit escolar. Per aquest motiu, la present tesi explora, en el marc de programes grupals de suport a l’acolliment en família extensa, la relació entre les competències del rol acollidor que es treballen al programa i el progrés educatiu dels i les adolescents, amb la finalitat d’orientar futures intervencions socioeducatives. La recerca va adoptar un disseny mixt de tipus convergent-paral·lel organitzat en fases seqüencials. En la primera fase es van aplicar qüestionaris ad hoc preintervenció sobre les competències del rol acollidor a 17 persones acollidores participants del Programa de Formació per a l’Acolliment en Família Extensa (PFAFE) i 8 professionals dinamitzadors y dinamitzadores. Les persones acollidores van aportar informació sobre la situació escolar de 14 adolescents per explorar associacions. En una segona fase es van aplicar els qüestionaris postintervenció, i posteriorment es van realitzar grups de discussió amb persones acollidores i professionals. Finalment, un estudi de casos múltiples amb 3 acolliments que inclou 5 persones acollidores, 4 adolescents i 4 professionals, combinant qüestionaris i entrevistes. Els i les adolescents van presentar un nivell educatiu globalment estable. Les necessitats se centren en el Compromís acadèmic, el Seguiment i la planificació de tasques i estudi, i experiències concretes de malestar. S’identifiquen fortaleses en la dimensió emocional, conductual i relacional al centre, i en el suport educatiu. Les associacions es concentren entre les competències Percepció del rol acollidor, Comunicació, afecte i acceptació, Creences i expectatives ajustades a l’etapa de desenvolupament, Suport social, Normes i supervisió, i Implicació en l’àmbit escolar, i les dimensions escolars Emocional, Conductual i el Seguiment i planificació de tasques i estudi, assenyalant fortaleses i reptes en línia base. Després de la participació al programa es van identificar canvis en aquestes competències, encara que amb marges de millora concrets. Els factors facilitadors es vinculen amb continguts específics del programa i amb dinàmiques vivencials, interactives i d’ajuda mútua, mentre que els obstacles es relacionen amb l’escassetat de recursos de suport. Es proposen millores com la participació del i de la adolescent i la incorporació de continguts específics d’acompanyament escolar. La recerca identifica eixos crítics i fortaleses en la implicació escolar de les persones acollidores i en la situació escolar del i de l’adolescent en acolliment, útils per als professionals del sistema de protecció i dels centres educatius. Les anàlisis pre-post assenyalen competències especialment sensibles a la intervenció grupal i altres que requereixen un acompanyament continuat. Es proposa dissenyar programes amb continguts específics de suport escolar i incorporar la participació activa del i de l’adolescent.
[eng] Kinship foster care is is a priority measure within the protection system and the most widely used, although it continues to receive the least support, resources and training. This reality is particularly sensitive given the complexity of the caregiving role, especially when fostering adolescents, and its impact on school involvement and support. Significant gaps remain in research on the strengths and challenges of kinship carers in this support and on how group socio-educational programmes can influence the school context. Therefore, this thesis explores, within the context of group programmes to support kinship care, the relationship between the kinship caregivers' skills developed in the programme and the educational progress of adolescents, with the aim of guiding future socio-educational interventions. The research employed a mixed convergent-parallel design organised into sequential phases. In the first phase, ad hoc pre-intervention questionnaires on kinship caregivers' skills were administered to 17 carers participating in the Kinship Foster Care Training Programme (KFCTP) and to 8 professional facilitators. The kinship carers provided information on the school situation of 14 adolescents in order to explore associations. In a second phase, post-intervention questionnaires were administered, followed by focus group discussions with kinship carers and professionals. Finally, a multiple case study involving 3 foster care placements included 5 foster carers, 4 adolescents and 4 professionals, combining questionnaires and interviews. The adolescents presented an overall stable educational level. Their needs focus on Academic commitment, Follow-up and planification of schoolwork and study, and specific experiences of discomfort. Strengths are identified in the emotional, behavioural, and relational dimensions at school and in educational support. The associations are particularly concentrated among the competencies of Perception of the caregiving role, Communication, affection and acceptance, Beliefs and expectations adjusted to the developmental stage, Social support, Rules and supervision, and School involvement and the academic dimensions of Emotional, Behavioural and Follow-up and planification of schoolwork and study, showing both strengths and challenges at baseline. After participating in the programme, changes were identified in the above competencies, although there was room for improvement in specific areas. The factors facilitating change are linked to specific programme content and experiential, interactive and mutual support dynamics, while the obstacles are related to a lack of support resources. Improvements are proposed, such as the participation of adolescents and the introduction of specific school support content. The research identifies critical areas and strengths in the school involvement of kinship carers and the school situation of adolescents in care, which can be useful for both professionals in the protection system and educational centres. Pre-post analyses highlight skills that are particularly sensitive to group intervention and others that require ongoing support. It is proposed to design programmes with specific content related to school involvement and to incorporate the active participation of adolescents.
Recurs relacionat
Matèries (anglès)
Citació
Col·leccions
Citació
RABASSA PARES, Judit. Competencias para el acogimiento en familia extensa de adolescentes y la dimensión escolar: la intervención socioeducativa grupal. [consulted: 11 of October of 2026]. Available at: https://hdl.handle.net/2445/231977