Ministrers i música al Curial e Güelfa

Abstract

El Curial e Güelfa conté algunes referències esparses a nocions de teoria musical, a instruments i intèrprets, a la dansa o al cant. Alguns autors s’han fixat en les descripcions sobre la música que l’anònim introdueix al llibre III en forma d’al·legories, però manca un estudi de conjunt de les diverses referències de caràcter musical que presenta aquesta novel·la del segon terç del segle xv.1 Si bé les informacions que es troben són poc detallades, els contextos en què apareixen i el tipus de qualificacions que hi atribueix l’anònim no només permeten fer-se una idea de la importància que l’autor atorga a la música, al cant i a la dansa com a part de les pautes de conducta cortesana, sinó que també aporten informació sobre els espais i les formes d’interpretació de la música instrumental i vocal vigents a mitjan segle xv i que els potencials lectors de la novel·la de ben segur reconeixien. Aquest treball pretén recollir i contextualitzar les diverses notícies relacionades amb aspectes musicals que trobem al Curial e Güelfa: en primer lloc, es presenten les referències a l’actuació de trompetes i ministrers incloses en les descripcions de les festes i de les activitats militars en les quals participa Curial; en segon lloc, les referències a la dansa i al cant com a formes d’entreteniment i de conducta pròpies de l’etiqueta cortesana; i, finalment, les informacions sobre música que es presenten en les al·legories.