Fitxers
Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Tots els drets reservats
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/229910
Essays on Misallocation of Resources: Evidence from Cuba
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
[eng] This thesis addresses the issue of resource misallocation in transition economies, using Cuba as a case study. Although the country undertook some market-based reforms in the mid-1990s, it was not until 2011 that a more significant process of economic opening began, marked by the gradual expansion of the private sector. However, despite the undeniable changes compared to the past, the 2011 reform was far less comprehensive than those implemented in China and Vietnam—a factor that contributed to somewhat disappointing results after a decade. My work examines several unresolved issues that have ultimately hindered a more significant reduction in misallocation, which, to some extent, helps explain the limited effectiveness of the reform efforts. The study identifies general distortions— the root causes of misallocation (Chapter 2)— as well as more specific causes related to the foreign exchange market (Chapter 3) and the labor market (Chapter 4). Each chapter provides a conceptual, theoretical, and empirical discussion of these issues within the Cuban context. Chapter 2 builds on the seminal work of Hsieh and Klenow (2009) to mea-sure the welfare costs of misallocation driven by the effects of heterogeneous distortions. The model is applied to Cuban manufacturing industry data from 2004 to 2017. The findings indicate that if all distortions were hypothetically removed, aggregate TFP would increase by 45% to 75% over the study period. This underscores the existing reserves that could be leveraged through structural policies to induce productivity gains. Furthermore, the chapter identifies potential mechanisms that could act as drivers for such improvements. Chapter 3, on the other hand, examines distortions in the foreign exchange market. For years, Cuba maintained a highly peculiar exchange rate system, characterized by multiple exchange rates, monetary segmentation, and an over-valued official currency. The latter created a system of currency transfers (subsidies and taxes), which became the root of multiple efficiency problems, with a particular impact on the competitiveness of the export sector. In this chapter, the model of Hsieh and Klenow (2009) is extended to in-corporate the exchange rate. The extended model is applied to Cuba using 2015 data, with a persistent exchange rate gap of 2,400%. The findings reveal a greater dispersion of TFPR when the exchange rate gap is accounted for, and TFP gains that are 50 percentage points higher compared to the baseline model (excluding the gap). These results suggest that exchange rate policy is a key factor for economic renewal. Finally, Chapter 4 investigates the efficiency implications of redundant employment, a persistent issue in the Cuban labor market. State-owned enterprises (SOEs) do not have control over hiring and dismissing their workers—an institutional constraint with significant implications for SOE’ profitability, competitiveness, and short-term financial health. The chapter employs a two-stage optimal choice model, applied to data from 2009 to 2013. The results show that in 2009, 93% of manufacturing SOEs in Cuba were affected by this issue, with an estimated 66% of state employment in this sector classified as redundant. However, by 2013, a significant reduction of 15 percentage points in the redundancy rate was observed. This decline is attributed to a combination of rising prices, increased availability of raw materials, productivity growth, and improved financial performance during the period. The results suggest that restoring firms’ autonomy to determine their workforce size could serve as a stimulus for productivity. However, they also indicate that reforms in other areas, such as pricing policies, could help mitigate the consequences of redundant employment.
[cat] Aquesta tesi aborda el problema de la mala assignació de recursos a les economies en transició, focalitzant l'estudi en Cuba. Tot i que el país va dur a terme algunes reformes orientades a la liberalització del mercat a mitjans dels anys noranta, no va ser fins al 2011 que va començar un procés més significatiu d'obertura econòmica, marcat per l'expansió gradual del sector privat. No obstant això, malgrat els canvis innegables en comparació amb el passat, la reforma del 2011 va ser molt menys exhaustiva que les implementades a, per exemple, la Xina i al Vietnam; i és una de les raons que explica els resultats relativament decebedors de la darrera dècada. El meu treball examina causes que poden haver impedit una reducció significativa de la mala assignació dels recursos i explicarien la limitada efectivitat de les reformes. L'estudi identifica les distorsions generals (Capítol 2), així com les causes més específiques relacionades amb el mercat de divises (Capítol 3) i el mercat laboral (Capítol 4). Cada capítol ofereix una discussió conceptual, teòrica i empírica d'aquestes qüestions en el context cubà. El Capítol 2 es basa en el treball seminal de Hsieh and Klenow, 2009 per mesurar els costos de benestar associats a la mala assignació de les recursos. L'estudi s'aplica a la indústria manufacturera cubana duranr el període 2004-2017. Segons les estimacions del model, si totes les distorsions s'eliminessin, la productivitat agrega (TFP) augmentaria entre un 45\% i un 75\%. Aquest resultat subratlla el marge que polítiques estructurals podrien tenir per augmentar la productivitat cubana. A més, el capítol identifica possibles mecanismes que podrien conduir a aquestes millores. El Capítol 3 es centra en les distorsions en el mercat de divises. Durant anys, Cuba ha mantingut un sistema de tipus de canvi altament peculiar, caracteritzat per múltiples tipus de canvi, segmentació monetària i una moneda oficial sobrevalorada. Aquesta última va crear un sistema de transferències de divises (subvencions i impostos), que es va convertir en l'arrel de múltiples problemes d'eficiència, amb un impacte particularment negatiu en la competitivitat del sector exportador. En aquest capítol, el model de Hsieh and Klenow, 2009 s'amplia per incorporar el tipus de canvi. El model ampliat s'aplica a Cuba utilitzant dades del 2015, amb una bretxa canviària persistent del 2.400\%. Els resultats mostren una major dispersió del TFPR quan es té en compte la bretxa canviària, i es documenten guanys de TFP 50 punts percentuals superiors en comparació amb el model base (sense la bretxa). Aquests resultats suggereixen que la política de tipus de canvi és un factor clau per la producctivitat del país. Finalment, el Capítol 4 investiga les conseqüències d'eficiència de la redundància laboral, un problema persistent en el mercat laboral cubà. Les empreses estatals (SOEs) no tenen control sobre la contractació i l'acomiadament dels seus treballadors—una restricció institucional amb implicacions significatives per a la rendibilitat, competitivitat i salut financera a curt termini d'aquestes empreses. El capítol utilitza un model de decisió òptima en dues etapes, aplicat a dades del període 2009-2013. Els resultats mostren que, el 2009, el 93\% de les empreses estatals del sector manufacturador cubà estaven afectades per aquest problema, amb un 66\% de l'ocupació estatal considerada redundant. No obstant això, el 2013 es va observar una reducció significativa de 15 punts percentuals en la taxa de redundància. Aquesta disminució s'atribueix a una combinació de l'augment dels preus, una major disponibilitat de matèries primeres, el creixement de la productivitat i una millora del rendiment financer durant el període. Els resultats suggereixen que restaurar l'autonomia de les empreses per determinar la seva plantilla podria servir com a estímul per a la productivitat. Tot i així, també indiquen que reformes en altres àrees, com la política de preus, podrien ajudar a mitigar les conseqüències de la redundància laboral.
[cat] Aquesta tesi aborda el problema de la mala assignació de recursos a les economies en transició, focalitzant l'estudi en Cuba. Tot i que el país va dur a terme algunes reformes orientades a la liberalització del mercat a mitjans dels anys noranta, no va ser fins al 2011 que va començar un procés més significatiu d'obertura econòmica, marcat per l'expansió gradual del sector privat. No obstant això, malgrat els canvis innegables en comparació amb el passat, la reforma del 2011 va ser molt menys exhaustiva que les implementades a, per exemple, la Xina i al Vietnam; i és una de les raons que explica els resultats relativament decebedors de la darrera dècada. El meu treball examina causes que poden haver impedit una reducció significativa de la mala assignació dels recursos i explicarien la limitada efectivitat de les reformes. L'estudi identifica les distorsions generals (Capítol 2), així com les causes més específiques relacionades amb el mercat de divises (Capítol 3) i el mercat laboral (Capítol 4). Cada capítol ofereix una discussió conceptual, teòrica i empírica d'aquestes qüestions en el context cubà. El Capítol 2 es basa en el treball seminal de Hsieh and Klenow, 2009 per mesurar els costos de benestar associats a la mala assignació de les recursos. L'estudi s'aplica a la indústria manufacturera cubana duranr el període 2004-2017. Segons les estimacions del model, si totes les distorsions s'eliminessin, la productivitat agrega (TFP) augmentaria entre un 45\% i un 75\%. Aquest resultat subratlla el marge que polítiques estructurals podrien tenir per augmentar la productivitat cubana. A més, el capítol identifica possibles mecanismes que podrien conduir a aquestes millores. El Capítol 3 es centra en les distorsions en el mercat de divises. Durant anys, Cuba ha mantingut un sistema de tipus de canvi altament peculiar, caracteritzat per múltiples tipus de canvi, segmentació monetària i una moneda oficial sobrevalorada. Aquesta última va crear un sistema de transferències de divises (subvencions i impostos), que es va convertir en l'arrel de múltiples problemes d'eficiència, amb un impacte particularment negatiu en la competitivitat del sector exportador. En aquest capítol, el model de Hsieh and Klenow, 2009 s'amplia per incorporar el tipus de canvi. El model ampliat s'aplica a Cuba utilitzant dades del 2015, amb una bretxa canviària persistent del 2.400\%. Els resultats mostren una major dispersió del TFPR quan es té en compte la bretxa canviària, i es documenten guanys de TFP 50 punts percentuals superiors en comparació amb el model base (sense la bretxa). Aquests resultats suggereixen que la política de tipus de canvi és un factor clau per la producctivitat del país. Finalment, el Capítol 4 investiga les conseqüències d'eficiència de la redundància laboral, un problema persistent en el mercat laboral cubà. Les empreses estatals (SOEs) no tenen control sobre la contractació i l'acomiadament dels seus treballadors—una restricció institucional amb implicacions significatives per a la rendibilitat, competitivitat i salut financera a curt termini d'aquestes empreses. El capítol utilitza un model de decisió òptima en dues etapes, aplicat a dades del període 2009-2013. Els resultats mostren que, el 2009, el 93\% de les empreses estatals del sector manufacturador cubà estaven afectades per aquest problema, amb un 66\% de l'ocupació estatal considerada redundant. No obstant això, el 2013 es va observar una reducció significativa de 15 punts percentuals en la taxa de redundància. Aquesta disminució s'atribueix a una combinació de l'augment dels preus, una major disponibilitat de matèries primeres, el creixement de la productivitat i una millora del rendiment financer durant el període. Els resultats suggereixen que restaurar l'autonomia de les empreses per determinar la seva plantilla podria servir com a estímul per a la productivitat. Tot i així, també indiquen que reformes en altres àrees, com la política de preus, podrien ajudar a mitigar les conseqüències de la redundància laboral.
Citació
Col·leccions
Citació
GONZÁLEZ AGUILA, Ricardo. Essays on Misallocation of Resources: Evidence from Cuba. [consulted: 2 of July of 2026]. Available at: https://hdl.handle.net/2445/229910