Dret eclesiàstic positiu

Abstract

El dret eclesiàstic de l'Estat, des d'una perspectiva positivista, és un concepte equivalent o que es desenvolupa alhora que les normes que regulen matèries que són considerades de dret eclesiàstic. Es consideren matèries de dret eclesiàstic les que comunament estudien els docents-investigadors del dret eclesiàstic. Que coincideixen, consegüentment, en l'estudi de les mateixes normes, malgrat que puguin produir-se algunes divergències per raó de mantenir-se conceptes diferents sobre aquesta disciplina o ciència jurídica. Aquestes divergències portarien a ampliar l'objecte d'estudi a altres matèries o normes, encara que també podrien reduir-lo o canviar-lo. Es podria formular la pregunta següent: Què és abans, la norma o la disciplina? Sense unes normes (dret positiu) de referència no es podria plantejar una disciplina jurídica. Però sense uns conceptes previs tampoc no es podrien agrupar certes normes per fer-les particular objecte d'estudi. Tindria sentit parlar de dret eclesiàstic de l'Estat com a branca del dret si en el dret espanyol no hi hagués un específic tractament normatiu del factor religiós present en la societat? Ja succeeix en molts països (Estats Units d'Amèrica i França, per exemple) que la circumstància de no haver-se legislat específicament sobre la llibertat religiosa i les confessions religioses produeix una absència d¿autonomia científica del dret eclesiàstic. No és aquest el cas d'Espanya o d'Itàlia. En tot cas, sent la norma la matèria primera sobre la qual treballa el científic del dret, i la màxima referència per a qui estudia i explica el dret eclesiàstic, la present obra ho té en compte i pren sempre la norma com a punt de partida per explicar el dret eclesiàstic: hi ha tant dret eclesiàstic com normes o fonts de dret eclesiàstic identificades, interpretades i aplicades.