Carregant...
Tipus de document
Document de treballData de publicació
Llicència de publicació
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/17443
Plantes invasores: noves visions - Resposta
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
És indubtable que els jardins botànics han contribuït (i encara ho fan) a la introducció i dispersió d'una gran quantitat d'espècies al·lòctones invasores, i alguns dels exemples que apareixen al treball de Hulme (2011) són paradigmàtics, com ara el del jacint d'aigua (Eichhornia crassipes). Tot i això, l'autor reconeix que la majoria de casos de propagació de plantes invasores a partir de jardins botànics van tenir lloc durant el segle XIX o durant la primera meitat del segle XX, i destaca el paper cada vegada més actiu d'aquests en la conservació de la flora autòctona. De totes maneres, i tal i com conclou l'autor, la majoria de jardins botànics del món encara no disposen de mecanismes per
a l'avaluació del risc de les espècies al·lòctones que s'hi cultiven, i només una minoria s'han autoimposat codis de bones pràctiques enfocats al control i/o substitució de les espècies invasores.
Matèries
Matèries (anglès)
Citació
Citació
LÓPEZ I PUJOL, Jordi. Plantes invasores: noves visions - Resposta. _E-Opinió_. 2011. Vol. 22. [consulta: 23 de gener de 2026]. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/17443]