Perspectiva podològica del calçat del ballet clàssic

Abstract

El ballet clàssic és un tipus de dansa que requereix l’aportació de la flexibilitat, força, psicomotricitat i coordinació als seus moviments i posicions, sota l’harmonia de la expressió de l’art i l’equilibri amb que es configura. El calçat és l’element característic que confereix l’estabilitat de la ballarina. Segons la seva morfologia trobem el calçat de mitja punta i punta, que vindrà determinat segons el temps de dedicació i l’experiència adquirida a la dansa. Les patologies associades al ballet, es poden veure agreujades amb el temps, afectant a nivell múscul-esquelètic. Amb relació al present estudi, es pot observar que la majoria de les alteracions es troben localitzades a les extremitats inferiors de les ballarines estudiades. El calçat de punta ocasiona un major nombre de lesions que les mitja punta, ja que accentuen el risc durant la pràctica del ballet clàssic, com la hiperpronació en déhors, o els esquinços de turmell a l’aterratge dels salts o piruettes. Com tota disciplina atlètica, el ballet clàssic requereix d’un entrenament previ a l’exercici professional, i l’elecció d’un calçat d’acord a les necessitats dels seus moviments i passos. Així mateix, es necessari dominar la tècnica pròpia del ballet per no afectar les articulacions del cos que intervenen.