Carregant...
Fitxers
Embargament
Document embargat fins el 2026-07-19Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Tots els drets reservats
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/228106
Instrumentum Inscriptum: relaciones contractuales laborales en "figlinae" durante el Alto Imperio romano
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
[spa] Desde los primeros tiempos en Roma existieron trabajadores libres por cuenta ajena que desempeñaban sus tareas en su propio taller o eran contratados por quienes requerían de sus servicios. Estas formas de prestación laboral se articularon, fundamentalmente, a través de dos modelos contractuales: la locatio-conductio operis (arrendamiento de obra), mediante la cual se contrataba la ejecución de una obra o resultado realizado por un trabajador en régimen autónomo, y la locatio-conductio operarum (arrendamiento de servicios), en la que lo que se cedía era el trabajo personal y no el resultado final. No obstante, la base económica de la sociedad esclavista romana descansaba en la prestación de trabajo forzoso por parte de esclavos o individuos no libres: un trabajo por cuenta ajena, impuesto y carente de libertad, al no depender de la voluntad del esclavo. La presente investigación interdisciplinar se centra en el análisis de las relaciones laborales de hombres y mujeres con distinto, o a veces desconocido, status jurídico durante el Alto Imperio romano en las provincias occidentales, con especial atención a los centros de producción cerámica. A partir del estudio de inscripciones epigráficas sobre soporte cerámico procedentes de excavaciones arqueológicas, y desde una perspectiva tanto jurídica como de género, se identifican los diversos tipos de contratos de locatio-conductio documentados en estos contextos productivos.
[cat] Des dels primers temps a Roma hi hagué treballadors lliures per compte d’altri que desenvolupaven les seves tasques en el seu propi taller o bé eren contractats per aquells que requerien els seus serveis. Aquestes formes de prestació laboral s’articularen, fonamentalment, a través de dos models contractuals: la locatio-conductio operis (arrendament d’obra), mitjançant la qual es contractava l’execució d’una obra o resultat realitzat per un treballador en règim autònom, i la locatio-conductio operarum (arrendament de serveis), en què allò que es cedia era el treball personal i no pas el resultat final. Tanmateix, la base econòmica de la societat esclavista romana descansava en la prestació de treball forçós per part dels esclaus o individus no lliures: un treball per compte d’altri, imposat i mancat de llibertat, atès que no depenia de la voluntat de l’esclau. La present investigació se centra en l’anàlisi de les relacions laborals d’homes i dones amb un status jurídic divers o, en alguns casos, desconegut, durant l’Alt Imperi romà a les províncies occidentals, amb especial atenció als centres de producció ceràmica. A partir de l’estudi d’inscripcions epigràfiques sobre un suport ceràmic procedents d’excavacions arqueològiques, i des d’una perspectiva tant jurídica com de gènere, s’hi identifiquen els diversos tipus de contractes de locatio-conductio documentats en aquests contextos productius.
[eng] From the earliest times in Rome, there were free wage earners who either carried out their tasks in their own workshops or were hired by those in need of their services. These forms of labor were essentially structured through two contractual models: the locatio-conductio operis (lease of work), by which the execution of a task or result was contracted to a worker acting in an autonomous capacity, and the locatio-conductio operarum (lease of services), in which what was provided was the worker’s labor itself rather than the final result. Nevertheless, the economic foundation of Roman slave society rested on the provision of forced labor by slaves or other non-free individuals: labor performed for others, imposed and unfree, as it did not depend on the will of the slave. This interdisciplinary research focuses on the analysis of labor relations of men and women of differing, or in some cases unknown, legal status during the High Roman Empire in the western provinces, with particular emphasis on ceramic production centers. Through the examination of epigraphic inscriptions on ceramic supports recovered from archaeological excavations, and from both a legal and gendered perspective, the various types of locatio-conductio contracts documented in these productive contexts are identified.
[cat] Des dels primers temps a Roma hi hagué treballadors lliures per compte d’altri que desenvolupaven les seves tasques en el seu propi taller o bé eren contractats per aquells que requerien els seus serveis. Aquestes formes de prestació laboral s’articularen, fonamentalment, a través de dos models contractuals: la locatio-conductio operis (arrendament d’obra), mitjançant la qual es contractava l’execució d’una obra o resultat realitzat per un treballador en règim autònom, i la locatio-conductio operarum (arrendament de serveis), en què allò que es cedia era el treball personal i no pas el resultat final. Tanmateix, la base econòmica de la societat esclavista romana descansava en la prestació de treball forçós per part dels esclaus o individus no lliures: un treball per compte d’altri, imposat i mancat de llibertat, atès que no depenia de la voluntat de l’esclau. La present investigació se centra en l’anàlisi de les relacions laborals d’homes i dones amb un status jurídic divers o, en alguns casos, desconegut, durant l’Alt Imperi romà a les províncies occidentals, amb especial atenció als centres de producció ceràmica. A partir de l’estudi d’inscripcions epigràfiques sobre un suport ceràmic procedents d’excavacions arqueològiques, i des d’una perspectiva tant jurídica com de gènere, s’hi identifiquen els diversos tipus de contractes de locatio-conductio documentats en aquests contextos productius.
[eng] From the earliest times in Rome, there were free wage earners who either carried out their tasks in their own workshops or were hired by those in need of their services. These forms of labor were essentially structured through two contractual models: the locatio-conductio operis (lease of work), by which the execution of a task or result was contracted to a worker acting in an autonomous capacity, and the locatio-conductio operarum (lease of services), in which what was provided was the worker’s labor itself rather than the final result. Nevertheless, the economic foundation of Roman slave society rested on the provision of forced labor by slaves or other non-free individuals: labor performed for others, imposed and unfree, as it did not depend on the will of the slave. This interdisciplinary research focuses on the analysis of labor relations of men and women of differing, or in some cases unknown, legal status during the High Roman Empire in the western provinces, with particular emphasis on ceramic production centers. Through the examination of epigraphic inscriptions on ceramic supports recovered from archaeological excavations, and from both a legal and gendered perspective, the various types of locatio-conductio contracts documented in these productive contexts are identified.
Citació
Col·leccions
Citació
CAPDEVILA SANZ, Ariane. Instrumentum Inscriptum: relaciones contractuales laborales en "figlinae" durante el Alto Imperio romano. [consulta: 8 de abril de 2026]. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/228106]