Blancura no vista

dc.contributor.authorGonzalo Carbó, Antoni
dc.date.accessioned2017-07-07T14:48:53Z
dc.date.available2017-07-07T14:48:53Z
dc.date.issued2016-05-17
dc.date.updated2017-07-07T14:48:53Z
dc.description.abstractParafraseando a Jacques Derrida en su lectura de los blancos de Mallarmé, podemos decir que en el conjunto de la obra de María Zambrano: «Los 'blancos', en efecto, asumen su importancia.» Según Ibn al-'Arabî, en el grado más elevado de progresión interior del peregrino, los símbolos quedan reducidos a nada cuando éste alcanza la presencia in-evidente del Silente, la no-morada ('maqâm lâ maqâm', la «estación de la no-estación»), la de la luz increada. María Zambrano contempla una metafísica blanca («la quête de la blancura») del lado de la «fuente original» de lo invisible, y de forma semejante a la «luz de lo invisible» (nûr al-ghayb), luz apofática que -según Ibn al-'Arabî- exige la «extinción» del contemplador, ella también reclama la muerte previa a la percepción visionaria: la «blancura no vista» o la «blancura invisible» que es la imagen de la no-imagen con la que nuestra autora se refiere a la luz de lo absoluto. El cine (Dreyer, Bresson, Duras¿) también convierte en materia fotosensible esta 'luz sin imagen'. Parafrasejant Jacques Derrida en la seva lectura dels blancs de Mallarmé, podem dir que en el conjunt de l'obra de María Zambrano: «Els 'blancs', en efecte, assumeixen la seva importància.» Segons Ibn al-'Arabî, en el grau més elevat de progressió interior del pelegrí, els símbols queden reduïts a res quan aquest arriba a la presència in-evident del Silent, la no-morada ( 'maqâm lâ maqâm', la «estació de la no-estació»), la de la llum increada. Maria Zambrano preveu una metafísica blanca ( «la quête de la blancor») del costat de la «font original» de l'invisible, i de forma semblant a la «llum de l'invisible» (Nur al-ghayb), llum apofàtica que - segons Ibn al-'Arabî- exigeix ​​la «extinció» del contemplador, ella també reclama la mort prèvia a la percepció visionària: la «blancor no vista» o la «blancor invisible» que és la imatge de la no-imatge amb la qual la nostra autora es refereix a la llum de l'absolut. El cinema (Dreyer, Bresson, Duras¿) també converteix en matèria fotosensible aquesta 'llum sense imatge'.
dc.format.extent13 p.
dc.format.mimetypeapplication/pdf
dc.identifier.idgrec669121
dc.identifier.issn1575-5045
dc.identifier.urihttps://hdl.handle.net/2445/113506
dc.language.isospa
dc.publisherUniversitat de Barcelona
dc.relation.isformatofReproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/Aurora/article/view/317372
dc.relation.ispartofAurora. Papeles del Seminario María Zambrano, 2016, num. 17, p. 54-66
dc.rightscc-by (c) Gonzalo Carbó, Antoni, 2016
dc.rights.accessRightsinfo:eu-repo/semantics/openAccess
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es
dc.sourceArticles publicats en revistes (Arts Visuals i Disseny)
dc.subject.classificationFilosofia de l'art
dc.subject.classificationLlum en l'art
dc.subject.otherPhilosophy of the art
dc.subject.otherLight in art
dc.subject.otherZambrano, María, 1904-1991
dc.subject.otherIbn al-‘Arabî
dc.titleBlancura no vista
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/article
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion

Fitxers

Paquet original

Mostrant 1 - 1 de 1
Carregant...
Miniatura
Nom:
669121.pdf
Mida:
1.45 MB
Format:
Adobe Portable Document Format