Construcción de bienestares y malestares en el marco de la precariedad residencial: un análisis afectivo-discursivo

Abstract

[spa] Este trabajo busca comprender cómo se construyen los bienestares y malestares en relación con la vivienda en un contexto de precariedad residencial como el de Barcelona y cómo estas confi guraciones operan como formas de reproducción, negociación y/o resistencia frente a las dinámicas de poder del sistema de la vivienda. Basado en una perspectiva construccionista social crítica, el estudio parte de una metodología cualitativa para analizar las prácticas afectivo-discursivas que dotan de sentido a la experiencia residencial de las personas participantes. En concreto, el método integra las herramientas analíticas de los repertorios interpretativos, el análisis retórico y la tematización del afecto. Para ello, se realizan nueve entrevistas biográfi co-residenciales i semiestructuradas a personas en régimen de alquiler en Barcelona y área metropolitana que han experimentado diferentes formas de precariedad residencial. Los resultados muestran que el bienestar se confi gura como promesa de tranquilidad depositada en el lugar propio y resuelve el malestar de la precariedad residencial a través del repertorio de la vivienda como un techo, mientras que en el repertorio de la vivienda signifi cativa, el bienestar se confi gura afectivamente a través del recuerdo, la materialidad de los objetos y la dimensión simbólica de las relaciones sociales. Sin embargo, en contextos de gran movilidad residencial, el malestar se articula performativamente con el repertorio de la suspensión ontológica, resultando adaptativo frente a la transitoriedad. Asimismo, la vergüenza vinculada a la ocupación, y la desesperación y la hiperactividad asociadas a las lógicas económico-burocráticas del sistema inmobiliario, constituyen afectos políticamente productivos para la reproducción de las relaciones de poder en el marco de la precariedad residencial. Por otro lado, a través de la (des)esperanza, los mecanismos espacio-materiales y afectivos de la apropiación del lugar, y la fuerza colectiva, las personas renegocian el sentido del hogar y resisten a las dinámicas del sistema inmobiliario. Finalmente, el trabajo concluye que el espacio colectivo consigue desdibujar las fronteras entre el bienestar y el malestar, y que la intimidad colectiva del malestar pasa a ser una forma política de bienestar. [cat] Aquest treball cerca comprendre com es construeixen els benestars i malestars en relació amb l'habitatge en un context de precarietat residencial com el de Barcelona i com aquestes confi guracions operen com a formes de reproducció, negociació i/o resistència enfront de les dinàmiques de poder del sistema de l'habitatge. Basat en una perspectiva construccionista social crítica, l'estudi parteix d'una metodologia qualitativa per a analitzar les pràctiques afectiu-discursives que doten de sentit a l'experiència residencial de les persones participants. En concret, el mètode integra les eines analítiques dels repertoris interpretatius, l'anàlisi retòric i la tematització de l'afecte. Per a això, es realitzen nou entrevistes biogràfi c-residencials i semiestructurades a persones en règim de lloguer a Barcelona i àrea metropolitana que han experimentat diferents formes de precarietat residencial. Els resultats mostren que el benestar es confi gura com a promesa de tranquil·litat dipositada en el lloc propi i resol el malestar de la precarietat residencial a través del repertori de l'habitatge com un sostre, mentre que en el repertori de l'habitatge signifi catiu, el benestar es confi gura afectivament a través del record, la materialitat dels objectes i la dimensió simbòlica de les relacions socials. No obstant això, en contextos de gran mobilitat residencial, el malestar s'articula performativament amb el repertori de la suspensió ontològica, resultant adaptatiu enfront de la transitorietat. Així mateix, la vergonya vinculada a l'ocupació, i la desesperació i la hiperactivitat associades a les lògiques econòmic-burocràtiques del sistema immobiliari, constitueixen afectes políticament productius per a la reproducció de les relacions de poder en el marc de la precarietat residencial. D'altra banda, a través de la (des)esperança, els mecanismes espai-materials i afectius de l'apropiació del lloc, i la força col·lectiva, les persones renegocien el sentit de la llar i resisteixen a les dinàmiques del sistema immobiliari. Finalment, el treball conclou que l'espai col·lectiu aconsegueix desdibuixar les fronteres entre el benestar i el malestar, i que la intimitat col·lectiva del malestar passa a ser una forma política de benestar. [eng] This study aims to understand how well-being and distress related to housing are constructed in a context of housing insecurity such as that found in Barcelona, and how these confi gurations function as forms of reproduction, negotiation, and/or resistance in the face of the power dynamics of the housing system. Based on a critical social constructionist perspective, the study employs a qualitative methodology to analyze the aff ective-discursive practices that give meaning to the participants’ residential experiences. Specifi cally, the method integrates the analytical tools of interpretive repertoires, rhetorical analysis, and the thematization of aff ect. To this end, nine semi-structured biographical-residential interviews were conducted with renters in Barcelona and its metropolitan area who have experienced diff erent forms of housing precariousness. The results show that well-being is confi gured as a promise of tranquility rooted in one’s own space and resolves the unease of residential precariousness through the repertoire of housing as a roof, whereas in the repertoire of meaningful housing, well-being is aff ectively confi gured through memory, the materiality of objects, and the symbolic dimension of social relationships. However, in contexts of high residential mobility, this unease is performatively articulated through the repertoire of ontological suspension, proving adaptive in the face of transience. Likewise, the shame linked to occupation, and the despair and hyperactivity associated with the economic-bureaucratic logics of the real estate system, constitute politically productive aff ects for the reproduction of power relations within the framework of residential precariousness. On the other hand, through (dis)hope, the spatial-material and aff ective mechanisms of place-making, and collective power, people renegotiate the meaning of home and resist the dynamics of the real estate system. Finally, the study concludes that collective space manages to blur the boundaries between well-being and malaise, and that the collective intimacy of malaise becomes a political form of well-being.