Emprenedors que no emprenen. Aproximació als relats i experiències dels emprenedors del Barcelona Activa

Abstract

L’emprenedoria no es pot definir estrictament ni com una política ni com una activitat econòmica. Tanmateix, en els últims anys ha estat ocupant cada cop més un lloc important en països i societats d’arreu, on s’inverteix cada vegada més recursos (financers i de temps) a aquest àmbit tant a nivell públic com privat. Cada cop són més, doncs, les persones involucrades en aquesta de diferents formes, ja sigui d’una forma més directa o indirecta. En aquest article analitzaré els discursos i narratives referents a l’emprenedoria que s’activen en els espais del centre dedicat a l’emprenedoria del Barcelona Activa, i ho faré intentant esbossar el marc més general en què aquests tenen lloc. Amb aquest anàlisi vull exposar i a l’hora tractar de resoldre o aportar algunes pistes sobre certes contradiccions (aparents) amb què m’he trobat al llarg del treball, com el fet que la major part de persones que conformen el gruix d’usuaris del Barcelona Activa s’interessen per l’emprenedoria sense mostrar intenció d’emprendre.