Moriscos i Hugonots a l'Espanya del segle XVI. Conxorxa o quimera

Abstract

A finals del segle XVI diverses autoritats eclesiàstiques enviaren missatges al rei Felip II on es mostraven inquietes davant un possible complot entre els moriscos i els hugonots del Bearn i de la Baixa Navarra. El monarca només emprengué algunes accions puntuals de protecció de fronteres. Com a màxim representant d'una monarquia defensora de catolicisme rigorós que sorgí del Concili de Trento, hagué de combatre els musulmans a l'est pel control del Mediterrani i als protestants al nord, on els flamencs havien iniciat la seva lluita per a la independència. Aquests dos corrents estaven representats a l'interior pels moriscos, amb les seves dubtoses conversions i pels hugonots que, bé per repressió bé per proselitisme, entraren a la península. Els moriscos aprofitaren el coneixement que tenien del protestantisme per a trobar punts de contacte entre les dues religions, deterministes i fonamentalment basades en la lectura dels textos sagrats –l'Alcorà i la Bíblia– i poder-se enfrontar als catòlics i les seves vendes d'indulgències, estructures jeràrquiques i profusió d'imatges que consideraven properes a la idolatria. El període s'acabà amb l'expulsió dels moriscos a principis del segle XVII, amb les dificultats dels que optaren per la via francesa de l'exili i la pèrdua de força dels hugonots del Bearn, raó per la que es pot considerar que on els eclesiàstics hi veieren una conxorxa, el monarca tan sols ho considerà una quimera.