Infància i barbàrie: el Diari de Janus Korczak i el gueto de Varsòvia (1942)

Abstract

És ben sabut que quan ens apropem a la qüestió de la Solució Final (Endlösung), acordada en la conferència de Wannsee celebrada a Berlín el 20 de gener de 1942, hem de recórrer a la història de l'antisemitisme que va ser per desgràcia una constant que es va repetir en molts països de la vella Europa. Naturalment no podem perdre de vista els pogroms que es van donar a la Rússia tsarista, i que Joseph Roth va reflectir en el llibre sobre els jueus errants que pul·lulaven per Europa i que somniaven poder arribar als Estats Units. «En Rusia, el antisemitismo oficial y legítimo dio comienzo en los años ochenta del siglo XIX. Durante los años 1881-82, Plehwe, el futuro ministro, organizó los primeros pogromos en el sur de Rusia. Tales pogromos tenían la intención de aterrorizar a los jóvenes judíos revolucionarios» (Roth, 2008, p. 114). Aquesta política del règim tsarista va fer que molts jueus emigressin al centre del continent, de manera que els pogroms es van estendre a Hongria i Polònia, països sorgits després de la Primera Guerra Mundial (1914-1918).