Carregant...
Fitxers
Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Llicència de publicació
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/228076
Guerreros híbridos: El Rol de las Fuerzas de Operaciones Especiales en la Gran Estrategia Iraní (2006-2024)
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
[spa] La presente tesis doctoral, titulada "Guerreros Híbridos: El Rol de las Fuerzas de Operaciones Especiales en la Gran Estrategia Iraní (2006-2024)", analiza el empleo de la Fuerza Quds y otras Fuerzas de Operaciones Especiales (FOE) iraníes como instrumento principal de la gran estrategia de Teherán. La investigación se articula como un compendio de artículos que adoptan un enfoque de "embudo", reduciendo progresivamente la escala de análisis desde el plano global hasta estudios de caso específicos para responder a la pregunta central: ¿cómo instrumentaliza Irán sus FOE para alcanzar sus objetivos de influencia, disuasión e ideología en la competición geopolítica contemporánea? El primer capítulo establece el marco conceptual. Se adopta el Realismo Neoclásico, complementado por el análisis geopolítico de Brzezinski, para interpretar la competición entre actores geoestratégicos. A continuación, se examina el origen y empleo de las FOE por parte de las principales potencias y se clarifican los conceptos de Zona Gris y Guerra Híbrida. El capítulo concluye proponiendo una tipología funcional que distingue entre la "Infantería de Élite" (enfocada en Acción Directa y Reconocimiento Especial) y los "Guerreros Híbridos" (especializados en Guerra No Convencional), categoría en la que se encuadra a la Fuerza Quds. El segundo capítulo, un artículo publicado en la Revista del Instituto Español de Estudios Estratégicos, compara el desarrollo de las FOE en Rusia y China. El análisis explora por qué China, a diferencia de Rusia o Irán, no ha desarrollado "Guerreros Híbridos" con capacidad global. Se concluye que su doctrina se enfoca en un rol de apoyo a fuerzas convencionales para un conflicto regional de alta intensidad (una "Guerra Local en Condiciones de Alta Tecnología"), en contraste con el empleo de las FOE como instrumento central en la Zona Gris por parte de Rusia. El tercer capítulo, con estatus de aceptado condicionalmente en la revista Civil Wars, presenta un Análisis de Redes Sociales (SNA) de la Fuerza Quds y su ecosistema de 206 actores. El estudio examina la estructura de la red para dirimir el debate sobre si sus miembros son meros proxies o socios autónomos. Los resultados revelan una red concéntrica y jerárquica, con distintos niveles de integración, desafiando las caracterizaciones monolíticas. El cuarto capítulo, actualmente en revisión, es un estudio de caso sobre la intervención de la Fuerza Quds en la Guerra del Líbano de 2006. Se argumenta que el apoyo iraní fue instrumental para la "victoria" estratégica de Hezbolá, consolidando un modelo de disuasión asimétrica. El análisis concluye que, si bien la Fuerza Quds comparte similitudes funcionales con las FOE occidentales en la ejecución de la Guerra No Convencional, su integración político-ideológica en la estructura de poder iraní la convierte en un actor cualitativamente distinto. El quinto capítulo, aceptado condicionalmente en Contemporary Review of the Middle East y coescrito con el Dr. Hani Anouti, analiza la operación "Diluvio de Al Aqsa" del 7 de octubre de 2023. Se postula que el ataque fue una maniobra de spoiling calculada para frustrar el inminente alineamiento entre Israel y Arabia Saudí, un proceso que amenazaba los intereses estratégicos tanto de Hamás como de Irán. El papel de la Fuerza Quds se determina como significativo, aunque indirecto, en línea con su modus operandi de habilitación de socios. Finalmente, el sexto capítulo sintetiza los hallazgos y verifica la hipótesis central de la tesis: el empleo de las FOE iraníes como principal instrumento de gran estrategia es una respuesta directa a sus limitaciones convencionales y ambiciones revisionistas, mediada por una estructura institucional única. Se concluye que Irán ha desarrollado un paradigma de "Guerrero Híbrido" efectivo, pero cuyo éxito genera riesgos sistémicos y depende de condiciones de inestabilidad regional que, a su vez, lo hacen inherentemente vulnerable.
[cat] La present tesi doctoral, titulada "Guerrers Híbrids: El Rol de les Forces d'Operacions Especials en la Gran Estratègia Iraniana (2006-2024)", analitza l'ús de la Força Quds i altres Forces d'Operacions Especials (FOE) iranianes com a instrument principal de la gran estratègia de Teheran. La investigació s'articula com un compendi d'articles que adopten un enfocament “d'embut", reduint progressivament l'escala d'anàlisi des del pla global fins a estudis de cas específics per respondre a la pregunta central: com instrumentalitza l'Iran les seves FOE per assolir els seus objectius d'influència, dissuasió i ideologia en la competició geopolítica contemporània? El primer capítol estableix el marc conceptual. S'adopta el Realisme Neoclàssic, complementat per l'anàlisi geopolític de Brzezinski, per interpretar la competició entre actors geoestratègics. A continuació, s'examina l'origen i l'ús de les FOE per part de les principals potències i es clarifiquen els conceptes de Zona Grisa i Guerra Híbrida. El capítol conclou proposant una tipologia funcional que distingeix entre la "Infanteria d'Elit" (enfocada en l'Acció Directa i el Reconeixement Especial) i els "Guerrers Híbrids" (especialitzats en la Guerra No Convencional), categoria en la qual s'enquadra la Força Quds. El segon capítol, un article publicat a la Revista del Instituto Español de Estudios Estratégicos, compara el desenvolupament de les FOE a Rússia i la Xina. L'anàlisi explora per què la Xina, a diferència de Rússia o l'Iran, no ha desenvolupat "Guerrers Híbrids" amb capacitat global. Es conclou que la seva doctrina s'enfoca en un rol de suport a forces convencionals per a un conflicte regional d'alta intensitat (una "Guerra Local en Condicions d'Alta Tecnologia"), en contrast amb l'ús de les FOE com a instrument central a la Zona Grisa per part de Rússia. El tercer capítol, amb estatus d'acceptat condicionalment a la revista Civil Wars, presenta una Anàlisi de Xarxes Socials (SNA) de la Força Quds i el seu ecosistema de 206 actors. L'estudi examina l'estructura de la xarxa per dirimir el debat sobre si els seus membres són mers proxies o socis autònoms. Els resultats revelen una xarxa concèntrica i jeràrquica, amb diferents nivells d'integració, que desafia les caracteritzacions monolítiques. El quart capítol, actualment en revisió, és un estudi de cas sobre la intervenció de la Força Quds a la Guerra del Líban de 2006. S'hi argumenta que el suport iranià va ser instrumental per a la "victòria" estratègica de Hezbol·là, consolidant un model de dissuasió asimètrica. L'anàlisi conclou que, si bé la Força Quds comparteix similituds funcionals amb les FOE occidentals en l'execució de la Guerra No Convencional, la seva integració politicoideològica en l'estructura de poder iraniana la converteix en un actor qualitativament diferent. El cinquè capítol, acceptat condicionalment a Contemporary Review of the Middle East i coescrit amb el Dr. Hani Anouti, analitza l'operació "Diluvi d'Al-Aqsa" del 7 d'octubre de 2023. S'hi postula que l'atac fou una maniobra de spoiling calculada per frustrar l'imminent alineament entre Israel i l'Aràbia Saudita, un procés que amenaçava els interessos estratègics tant de Hamàs com de l'Iran. El paper de la Força Quds es determina com a significatiu, tot i que indirecte, en línia amb el seu modus operandi d'habilitació de socis. Finalment, el sisè capítol sintetitza les troballes i verifica la hipòtesi central de la tesi: l'ús de les FOE iranianes com a principal instrument de gran estratègia és una resposta directa a les seves limitacions convencionals i ambicions revisionistes, mediada per una estructura institucional única. Es conclou que l'Iran ha desenvolupat un paradigma de "Guerrer Híbrid" efectiu, però l'èxit del qual genera riscos sistèmics i depèn de condicions d'inestabilitat regional que, al seu torn, el fan inherentment vulnerable.
[eng] This doctoral thesis, titled "Hybrid Warriors: The Role of Special Operations Forces in Iranian Grand Strategy (2006-2024)", analyzes the employment of the Quds Force and other Iranian Special Operations Forces (SOF) as the main instrument of Tehran's grand strategy. The research is structured as a compendium of articles that adopt a "funnel" approach, progressively narrowing the scale of analysis from the global level to specific case studies to answer the central question: how does Iran instrumentalize its SOF to achieve its objectives of influence, deterrence, and ideology in contemporary geopolitical competition? The first chapter establishes the conceptual framework. Neoclassical Realism, complemented by Brzezinski's geopolitical analysis, is adopted to interpret the competition between geostrategic actors. Subsequently, the origin and employment of SOF by major powers are examined, and the concepts of the Gray Zone and Hybrid Warfare are clarified. The chapter concludes by proposing a functional typology that distinguishes between "Elite Infantry" (focused on Direct Action and Special Reconnaissance) and "Hybrid Warriors" (specializing in Unconventional Warfare), a category in which the Quds Force is framed. The second chapter, an article published in the Revista del Instituto Español de Estudios Estratégicos (Spanish Institute for Strategic Studies Journal), compares the development of SOF in Russia and China. The analysis explores why China, unlike Russia or Iran, has not developed "Hybrid Warriors" with a global capability. It concludes that its doctrine focuses on a support role for conventional forces in a high-intensity regional conflict (a "Local War under High-Technology Conditions"), in contrast to Russia's employment of SOF as a central instrument in the Gray Zone. The third chapter, conditionally accepted for publication in the journal Civil Wars, presents a Social Network Analysis (SNA) of the Quds Force and its ecosystem of 206 actors. The study examines the network's structure to address the debate over whether its members are mere proxies or autonomous partners. The results reveal a concentric and hierarchical network with varying levels of integration, challenging monolithic characterizations. The fourth chapter, currently under review, is a case study of the Quds Force's intervention in the 2006 Lebanon War. It argues that Iranian support was instrumental to Hezbollah's strategic "victory," consolidating a model of asymmetric deterrence. The analysis concludes that while the Quds Force shares functional similarities with Western SOF in the execution of Unconventional Warfare, its political-ideological integration into Iran's power structure makes it a qualitatively distinct actor. The fifth chapter, conditionally accepted by Contemporary Review of the Middle East and co-authored with Dr. Hani Anouti, analyzes the "Al-Aqsa Flood" operation of October 7, 2023. It is posited that the attack was a calculated spoiling maneuver intended to thwart the imminent alignment between Israel and Saudi Arabia, a process that threatened the strategic interests of both Hamas and Iran. The role of the Quds Force is determined to be significant, though indirect, in line with its modus operandi of enabling partners. Finally, the sixth chapter synthesizes the findings and verifies the central hypothesis of the thesis: the employment of Iranian SOF as the primary instrument of grand strategy is a direct response to its conventional limitations and revisionist ambitions, mediated by a unique institutional structure. It concludes that Iran has developed an effective "Hybrid Warrior" paradigm, but one whose success generates systemic risks and depends on conditions of regional instability that, in turn, make it inherently vulnerable.
[cat] La present tesi doctoral, titulada "Guerrers Híbrids: El Rol de les Forces d'Operacions Especials en la Gran Estratègia Iraniana (2006-2024)", analitza l'ús de la Força Quds i altres Forces d'Operacions Especials (FOE) iranianes com a instrument principal de la gran estratègia de Teheran. La investigació s'articula com un compendi d'articles que adopten un enfocament “d'embut", reduint progressivament l'escala d'anàlisi des del pla global fins a estudis de cas específics per respondre a la pregunta central: com instrumentalitza l'Iran les seves FOE per assolir els seus objectius d'influència, dissuasió i ideologia en la competició geopolítica contemporània? El primer capítol estableix el marc conceptual. S'adopta el Realisme Neoclàssic, complementat per l'anàlisi geopolític de Brzezinski, per interpretar la competició entre actors geoestratègics. A continuació, s'examina l'origen i l'ús de les FOE per part de les principals potències i es clarifiquen els conceptes de Zona Grisa i Guerra Híbrida. El capítol conclou proposant una tipologia funcional que distingeix entre la "Infanteria d'Elit" (enfocada en l'Acció Directa i el Reconeixement Especial) i els "Guerrers Híbrids" (especialitzats en la Guerra No Convencional), categoria en la qual s'enquadra la Força Quds. El segon capítol, un article publicat a la Revista del Instituto Español de Estudios Estratégicos, compara el desenvolupament de les FOE a Rússia i la Xina. L'anàlisi explora per què la Xina, a diferència de Rússia o l'Iran, no ha desenvolupat "Guerrers Híbrids" amb capacitat global. Es conclou que la seva doctrina s'enfoca en un rol de suport a forces convencionals per a un conflicte regional d'alta intensitat (una "Guerra Local en Condicions d'Alta Tecnologia"), en contrast amb l'ús de les FOE com a instrument central a la Zona Grisa per part de Rússia. El tercer capítol, amb estatus d'acceptat condicionalment a la revista Civil Wars, presenta una Anàlisi de Xarxes Socials (SNA) de la Força Quds i el seu ecosistema de 206 actors. L'estudi examina l'estructura de la xarxa per dirimir el debat sobre si els seus membres són mers proxies o socis autònoms. Els resultats revelen una xarxa concèntrica i jeràrquica, amb diferents nivells d'integració, que desafia les caracteritzacions monolítiques. El quart capítol, actualment en revisió, és un estudi de cas sobre la intervenció de la Força Quds a la Guerra del Líban de 2006. S'hi argumenta que el suport iranià va ser instrumental per a la "victòria" estratègica de Hezbol·là, consolidant un model de dissuasió asimètrica. L'anàlisi conclou que, si bé la Força Quds comparteix similituds funcionals amb les FOE occidentals en l'execució de la Guerra No Convencional, la seva integració politicoideològica en l'estructura de poder iraniana la converteix en un actor qualitativament diferent. El cinquè capítol, acceptat condicionalment a Contemporary Review of the Middle East i coescrit amb el Dr. Hani Anouti, analitza l'operació "Diluvi d'Al-Aqsa" del 7 d'octubre de 2023. S'hi postula que l'atac fou una maniobra de spoiling calculada per frustrar l'imminent alineament entre Israel i l'Aràbia Saudita, un procés que amenaçava els interessos estratègics tant de Hamàs com de l'Iran. El paper de la Força Quds es determina com a significatiu, tot i que indirecte, en línia amb el seu modus operandi d'habilitació de socis. Finalment, el sisè capítol sintetitza les troballes i verifica la hipòtesi central de la tesi: l'ús de les FOE iranianes com a principal instrument de gran estratègia és una resposta directa a les seves limitacions convencionals i ambicions revisionistes, mediada per una estructura institucional única. Es conclou que l'Iran ha desenvolupat un paradigma de "Guerrer Híbrid" efectiu, però l'èxit del qual genera riscos sistèmics i depèn de condicions d'inestabilitat regional que, al seu torn, el fan inherentment vulnerable.
[eng] This doctoral thesis, titled "Hybrid Warriors: The Role of Special Operations Forces in Iranian Grand Strategy (2006-2024)", analyzes the employment of the Quds Force and other Iranian Special Operations Forces (SOF) as the main instrument of Tehran's grand strategy. The research is structured as a compendium of articles that adopt a "funnel" approach, progressively narrowing the scale of analysis from the global level to specific case studies to answer the central question: how does Iran instrumentalize its SOF to achieve its objectives of influence, deterrence, and ideology in contemporary geopolitical competition? The first chapter establishes the conceptual framework. Neoclassical Realism, complemented by Brzezinski's geopolitical analysis, is adopted to interpret the competition between geostrategic actors. Subsequently, the origin and employment of SOF by major powers are examined, and the concepts of the Gray Zone and Hybrid Warfare are clarified. The chapter concludes by proposing a functional typology that distinguishes between "Elite Infantry" (focused on Direct Action and Special Reconnaissance) and "Hybrid Warriors" (specializing in Unconventional Warfare), a category in which the Quds Force is framed. The second chapter, an article published in the Revista del Instituto Español de Estudios Estratégicos (Spanish Institute for Strategic Studies Journal), compares the development of SOF in Russia and China. The analysis explores why China, unlike Russia or Iran, has not developed "Hybrid Warriors" with a global capability. It concludes that its doctrine focuses on a support role for conventional forces in a high-intensity regional conflict (a "Local War under High-Technology Conditions"), in contrast to Russia's employment of SOF as a central instrument in the Gray Zone. The third chapter, conditionally accepted for publication in the journal Civil Wars, presents a Social Network Analysis (SNA) of the Quds Force and its ecosystem of 206 actors. The study examines the network's structure to address the debate over whether its members are mere proxies or autonomous partners. The results reveal a concentric and hierarchical network with varying levels of integration, challenging monolithic characterizations. The fourth chapter, currently under review, is a case study of the Quds Force's intervention in the 2006 Lebanon War. It argues that Iranian support was instrumental to Hezbollah's strategic "victory," consolidating a model of asymmetric deterrence. The analysis concludes that while the Quds Force shares functional similarities with Western SOF in the execution of Unconventional Warfare, its political-ideological integration into Iran's power structure makes it a qualitatively distinct actor. The fifth chapter, conditionally accepted by Contemporary Review of the Middle East and co-authored with Dr. Hani Anouti, analyzes the "Al-Aqsa Flood" operation of October 7, 2023. It is posited that the attack was a calculated spoiling maneuver intended to thwart the imminent alignment between Israel and Saudi Arabia, a process that threatened the strategic interests of both Hamas and Iran. The role of the Quds Force is determined to be significant, though indirect, in line with its modus operandi of enabling partners. Finally, the sixth chapter synthesizes the findings and verifies the central hypothesis of the thesis: the employment of Iranian SOF as the primary instrument of grand strategy is a direct response to its conventional limitations and revisionist ambitions, mediated by a unique institutional structure. It concludes that Iran has developed an effective "Hybrid Warrior" paradigm, but one whose success generates systemic risks and depends on conditions of regional instability that, in turn, make it inherently vulnerable.
Matèries (anglès)
Citació
Col·leccions
Citació
LÓPEZ FLEMING, Adrián. Guerreros híbridos: El Rol de las Fuerzas de Operaciones Especiales en la Gran Estrategia Iraní (2006-2024). [consulta: 18 de març de 2026]. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/228076]