Fitxers
Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Llicència de publicació
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/231978
Saberes que sostienen la relación educativa de maestras chilenas en educación inicial. Una indagación narrativa
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
Contribució addicional
ISSN de la revista
Títol del volum
Resum
[spa] El estudio que presento explora la relación educativa de tres maestras chilenas de educación inicial -0 a 6 años- con el objetivo de descubrir las estrategias que despliegan al vincularse con las criaturas. Cuestiones que, fruto de sus experiencias, van constituyéndose en saberes que sostienen la relación que establecen con los infantes y que brindan sentido a su quehacer educativo.
El proyecto lo concibo desde la indagación narrativa, porque es un abordaje que favorece una expresión más auténtica de la vida y de las relaciones que tienen lugar dentro del aula. Se trata de un proceso de investigación reflexivo que permite otorgar de manera continua significados a las experiencias vividas (Clandinin y Connelly, 2000), y que posibilita “otras maneras de conocer, de preguntarse, de atender la realidad” (Contreras y Pérez de Lara, 2013, p.18).
En la narrativa encuentro la posibilidad de ampliar la mirada y de plantearme interrogantes desde la escucha, la observación y el compartir junto a otras educadoras. Así, mediante el recorrido de este estudio narrativo contemplo una experiencia formativa que me interpela y que me mueve en una búsqueda constante de nuevos aprendizajes, significados y posibilidades de vivir lo educativo en relación con las criaturas, porque explorar lo educativo mediante la narrativa “invita a pensar en nuestras propias vidas y en las vidas de aquellos con quienes nos relacionamos” (Simó et al., 2022, p.43).
Por otra parte, he incorporado elementos propios de la fenomenología hermenéutica y de la investigación narrativa autobiográfica, lo que me ha permitido articular diversos aspectos que han enriquecido la comprensión tanto del sentido de las experiencias vividas por las maestras como de mis propias vivencias. Esta integración metodológica ha favorecido una mirada más profunda sobre mi tránsito como educadora, permitiéndome reconocer aquellas experiencias que han configurado mi modo de concebir las relaciones y la educación.
El trabajo de campo y en particular la observación de cerca que se llevó a cabo en las aulas me ha permitido co-escribir historias pedagógicas orientadas a pensar y a detenerme a mirar el quehacer educativo, generando un trabajo colaborativo y de acompañamiento en la labor educativa. Con esta propuesta metodológica he logrado descubrir los significados de las experiencias pedagógicas y reflexionar respecto a cómo las maestras sostienen las vinculaciones con las niñas y niños.
Con este estudio he logrado reconocer diversos saberes que no solo sostienen la relación educativa, sino que también favorecen que la experiencia de las criaturas sea significativa. Esta investigación me ha permitido comprender de manera profunda lo que implica la relación educativa y remirar la infancia y la educación inicial; lo que ha favorecido identificar diversas características que debe poseer una pedagogía en la primera infancia pensada en y para los párvulos que los sitúe a ellos y ellas en el centro de nuestra labor educativa.
[cat] L'estudi que presento explora la relació educativa de tres mestres xilenes d'educació inicial -0 a 6 anys- amb l'objectiu de descobrir les estratègies que es despleguen en vincular-se amb les criatures. Qüestions que, fruit de les seves experiències, es van constituïnt en sabers que sostenen la relació que estableixen amb els infants i que brinden sentit a la seva tasca educativa. El projecte el concebo des de la indagació narrativa, perquè és un abordatge que afavoreix una expressió més autèntica de la vida i de les relacions que tenen lloc dins de l'aula. Es tracta d'un procés de recerca reflexiu que permet atorgar de manera contínua significats a les experiències viscudes (Clandinin i Connelly, 2000), i que possibilita “altres maneres de conèixer, de preguntar-se, d'atendre-la realitat” (Contreras i Pérez de Lara, 2013, p.18). A la narrativa trobada la possibilitat d'ampliar la mirada i de plantejar-me interrogants des de l'escolta, l'observació i el compartir juntament amb altres educadores. Així, mitjançant el recorregut d'aquest estudi narratiu contemplo una experiència formativa que m'interpel·la i em mou en una recerca constant de nous aprenentatges, significats i possibilitats de viure allò educatiu en relació amb les criatures, perquè explorar allò educatiu mitjançant la narrativa “invita a pensar en les nostres pròpies vides i en les vides d'aquells amb qui ens relacionem” (Simó et al., 2022, p.43). D'altra banda, he incorporat elements propis de la fenomenologia hermenèutica i de la investigació narrativa autobiogràfica, cosa que m'ha permès articular diversos aspectes que han enriquit la comprensió tant del sentit de les experiències viscudes per les mestres com de les meves pròpies vivències. Aquesta integració metodològica ha afavorit una mirada més profunda sobre mi trànsit com a educadora, permetent-me reconèixer aquelles experiències que han configurat la meva manera de concebre les relacions i l'educació. El treball de camp i en particular l'observació de prop que es va dur a terme a les aules m'ha permès co-escriure històries pedagògiques orientades a pensar i aturar-me a mirar el quefer educatiu, generant un treball col·laboratiu i d'acompanyament en la tasca educativa. Amb aquesta proposta metodològica he aconseguit descobrir els significats de les experiències pedagògiques i reflexionar respecte a com les mestres sostenen les vinculacions amb les nenes i nens. Amb aquest estudi he aconseguit reconèixer diversos sabers que no només sostenen la relació educativa, sinó que també afavoreixen que l'experiència de les criatures sigui significativa. Aquesta investigació m'ha permès comprendre de manera profunda que implica la relació educativa i remirar la infància i l'educació inicial; el que ha afavorit identificar diverses característiques que ha de tenir una pedagogia en la primera infància pensada en i per als pàrvuls que els situï a ells i elles al centre de la nostra tasca educativa.
[eng] [eng] The study I present explores the educational relationship of three Chilean teachers of early childhood education (ages 0 to 6) with the aim of discovering the strategies they use when interacting with children. Issues that, as a result of their experiences, become knowledge that sustains the relationship they establish with children and gives meaning to their educational work. I conceived the project from a narrative inquiry perspective, because this approach favors a more authentic expression of life and the relationships that take place within the classroom. It is a reflective research process that allows us to continuously assign meaning to lived experiences (Clandinin and Connelly, 2000) and enables “other ways of knowing, of questioning, of attending to reality” (Contreras and Pérez de Lara, 2013, p.18). In narrative, I find the possibility of broadening my perspective and asking myself questions based on listening, observing, and sharing with other educators. Thus, through this narrative study, I contemplate a formative experience that challenges me and moves me in a constant search for new learning, meanings, and possibilities for experiencing education in relation to children, because exploring education through narrative “invites us to think about our own lives and the lives of those with whom we interact” (Simó et al., 2022, p.43). On the other hand, I have incorporated elements of hermeneutic phenomenology and autobiographical narrative research, which has allowed me to articulate various aspects that have enriched my understanding of both the meaning of the experiences lived by the teachers and my own experiences. This methodological integration has fostered a deeper insight into my journey as an educator, allowing me to recognize those experiences that have shaped my way of conceiving relationships and education. The fieldwork, and in particular the close observation carried out in the classrooms, has allowed me to co-write pedagogical stories aimed at thinking about and pausing to look at educational work, generating collaborative work and support in the educational process. With this methodological approach, I have been able to discover the meanings of pedagogical experiences and reflect on how teachers maintain relationships with children. Through this study, I have been able to recognize various types of knowledge that not only sustain the educational relationship, but also contribute to a meaningful experience for the children. This research has allowed me to deeply understand what the educational relationship entails and to re-examine childhood and early childhood education. This has allowed me to identify various characteristics that early childhood pedagogy should possess, designed in and for preschoolers, which places them at the center of our educational work.
[cat] L'estudi que presento explora la relació educativa de tres mestres xilenes d'educació inicial -0 a 6 anys- amb l'objectiu de descobrir les estratègies que es despleguen en vincular-se amb les criatures. Qüestions que, fruit de les seves experiències, es van constituïnt en sabers que sostenen la relació que estableixen amb els infants i que brinden sentit a la seva tasca educativa. El projecte el concebo des de la indagació narrativa, perquè és un abordatge que afavoreix una expressió més autèntica de la vida i de les relacions que tenen lloc dins de l'aula. Es tracta d'un procés de recerca reflexiu que permet atorgar de manera contínua significats a les experiències viscudes (Clandinin i Connelly, 2000), i que possibilita “altres maneres de conèixer, de preguntar-se, d'atendre-la realitat” (Contreras i Pérez de Lara, 2013, p.18). A la narrativa trobada la possibilitat d'ampliar la mirada i de plantejar-me interrogants des de l'escolta, l'observació i el compartir juntament amb altres educadores. Així, mitjançant el recorregut d'aquest estudi narratiu contemplo una experiència formativa que m'interpel·la i em mou en una recerca constant de nous aprenentatges, significats i possibilitats de viure allò educatiu en relació amb les criatures, perquè explorar allò educatiu mitjançant la narrativa “invita a pensar en les nostres pròpies vides i en les vides d'aquells amb qui ens relacionem” (Simó et al., 2022, p.43). D'altra banda, he incorporat elements propis de la fenomenologia hermenèutica i de la investigació narrativa autobiogràfica, cosa que m'ha permès articular diversos aspectes que han enriquit la comprensió tant del sentit de les experiències viscudes per les mestres com de les meves pròpies vivències. Aquesta integració metodològica ha afavorit una mirada més profunda sobre mi trànsit com a educadora, permetent-me reconèixer aquelles experiències que han configurat la meva manera de concebre les relacions i l'educació. El treball de camp i en particular l'observació de prop que es va dur a terme a les aules m'ha permès co-escriure històries pedagògiques orientades a pensar i aturar-me a mirar el quefer educatiu, generant un treball col·laboratiu i d'acompanyament en la tasca educativa. Amb aquesta proposta metodològica he aconseguit descobrir els significats de les experiències pedagògiques i reflexionar respecte a com les mestres sostenen les vinculacions amb les nenes i nens. Amb aquest estudi he aconseguit reconèixer diversos sabers que no només sostenen la relació educativa, sinó que també afavoreixen que l'experiència de les criatures sigui significativa. Aquesta investigació m'ha permès comprendre de manera profunda que implica la relació educativa i remirar la infància i l'educació inicial; el que ha afavorit identificar diverses característiques que ha de tenir una pedagogia en la primera infància pensada en i per als pàrvuls que els situï a ells i elles al centre de la nostra tasca educativa.
[eng] [eng] The study I present explores the educational relationship of three Chilean teachers of early childhood education (ages 0 to 6) with the aim of discovering the strategies they use when interacting with children. Issues that, as a result of their experiences, become knowledge that sustains the relationship they establish with children and gives meaning to their educational work. I conceived the project from a narrative inquiry perspective, because this approach favors a more authentic expression of life and the relationships that take place within the classroom. It is a reflective research process that allows us to continuously assign meaning to lived experiences (Clandinin and Connelly, 2000) and enables “other ways of knowing, of questioning, of attending to reality” (Contreras and Pérez de Lara, 2013, p.18). In narrative, I find the possibility of broadening my perspective and asking myself questions based on listening, observing, and sharing with other educators. Thus, through this narrative study, I contemplate a formative experience that challenges me and moves me in a constant search for new learning, meanings, and possibilities for experiencing education in relation to children, because exploring education through narrative “invites us to think about our own lives and the lives of those with whom we interact” (Simó et al., 2022, p.43). On the other hand, I have incorporated elements of hermeneutic phenomenology and autobiographical narrative research, which has allowed me to articulate various aspects that have enriched my understanding of both the meaning of the experiences lived by the teachers and my own experiences. This methodological integration has fostered a deeper insight into my journey as an educator, allowing me to recognize those experiences that have shaped my way of conceiving relationships and education. The fieldwork, and in particular the close observation carried out in the classrooms, has allowed me to co-write pedagogical stories aimed at thinking about and pausing to look at educational work, generating collaborative work and support in the educational process. With this methodological approach, I have been able to discover the meanings of pedagogical experiences and reflect on how teachers maintain relationships with children. Through this study, I have been able to recognize various types of knowledge that not only sustain the educational relationship, but also contribute to a meaningful experience for the children. This research has allowed me to deeply understand what the educational relationship entails and to re-examine childhood and early childhood education. This has allowed me to identify various characteristics that early childhood pedagogy should possess, designed in and for preschoolers, which places them at the center of our educational work.
Recurs relacionat
Matèries (anglès)
Citació
Col·leccions
Citació
RIVERA FLORES, Paula Andrea. Saberes que sostienen la relación educativa de maestras chilenas en educación inicial. Una indagación narrativa. [consulted: 11 of October of 2026]. Available at: https://hdl.handle.net/2445/231978